Parròquia de Sant Ramon Nonat

Amb motiu del 150 aniversari en que el papa Pius IX va declarar a Sant Josep patró de l’Església Catòlica, el Papa Francesc, amb la Carta Apostòlica “Patris corde”, ha anunciat un Any especial de Sant Josep, del 8 de desembre de 2020 al 8 de desembre de 2021. En aquest any dedicat a Sant Josep, l’Espòs de la Mare de Déu i pare putatiu del nostre Senyor Jesucrist, no podem deixar de banda la profunda connexió que hi ha entre la devoció josefina i la doctrina social de l’Església, entre el Sant Patriarca i el compromís pel regne social de Crist.

La connexió entre el culte a Sant Josep i el paper de l’Església i dels catòlics en la societat ja era molt evident en l’anunci de Sant Josep com a patró de l’Església universal. Això va tenir lloc el 8 de desembre de 1870 amb el decret del beat Pius IX, després que la festa del patrocini protector de Sant Josep s’estengués a tota l’Església el 10 de setembre de 1867. La connexió entre l’anunci d’aquest Patrocini de Sant Josep i el compromís de l’Església contra les injustícies i els errors de l’època sembla molt evident en el pontificat de Pius IX i fins i tot de Lleó XIII, (1889) on s’indicava que en la devoció a Sant Josep es trobarien els remeis per a aquesta “difícil i miserable situació” en què es trobava el cristianisme de fins del segle XIX. En aquest dibuix realitzat per Lleó XIII, la Doctrina Social de l’Església esdevé com una columna segura fonamentada sobre la justícia i la caritat enfront els desafiaments de la societat i en vistes al regnat social de Crist. En Sant Josep trobem una manera de viure la família, la Sagrada Família, que uneix la història profana i la història sagrada.

León XIII hizo notar como San José era el modelo celestial tanto de los patrones como de los proletarios, ofreciendo implícitamente el modelo cristiano de vida capaz de superar la lucha entre las clases sociales en la sociedad industrial. Por tanto, es en la noble humildad de San José, hombre de linaje real -descendiente de los linajes del rey David- que se gana el pan trabajando como carpintero. Así
vemos en San José como se armoniza el trabajo manual con la dignidad del hombre que trabaja; toda una resumida lección social, según el pensamiento del Papa León XIII (1891).

Más tarde, Pío XII señaló San José como el modelo de los obreros católicos y estableció el 1 de mayo de 1955 (coincidiendo con otras reivindicaciones obreras) la fiesta litúrgica de San José Obrero, el Artesano de Nazaret. Entonces los ojos del obrero cristiano se abren en una nueva perspectiva y con una sola mirada contempla el taller de Nazaret como un medio de santificación personal en el trabajo y, a la vez, la mejora de sus condiciones (ved la encíclica Laborem exercens de Juan Pablo II). Juan Pablo II definió “la figura y misión de San José en la vida de Cristo y de la Iglesia, como depositario del misterio de Dios, al servicio de la paternidad humana, el varón justo i el marido custodio de María, es el artesano que ama su trabajo”.

Estimats germans,

Us comuniquem que mossèn Brustenga, que va ser rector de la nostra parròquia entre 2006 i 2010, va morir el passat 10 de novembre, als 86 anys d’edat. Descansi en pau!

La pregària arxiprestal d’Advent, que se celebrarà divendres 3 a la nostra parròquia, començarà a les 20.30.

Sí, el Consell pastoral de la Parròquia ha considerat convenient convocar tota la feligresia a una Assemblea informativa que tindrà lloc el diumenge dia 28 de novembre a les 18h a l’església.

L’objectiu és:

1. Fer una mirada conjunta de l’afectació de la pandèmia.
2. Informar d’algunes novetats en mobiliari, decoració i ventilació.
3. Informar de la nostra participació en la fase diocesana del Sínode de bisbes.
4. Informar de les Propostes del Nou Mapa pastoral en Comunitats pastorals.
5. Informar i presentar els diversos grups actius de la parròquia i suscitar l’interès per noves incorporacions o nous grups que es podrien formar.

Com ho farem? Molt senzill. Primer, la pregària per tal d’obrir-nos a l’acció de l’Esperit sant. Després, cal tenir ganes de fer comunitat, participació i missió. Tres actituds que ens demana el Sínode per a la revitalització d’avui dia de l’Església. És de justícia que allò que afecta tota la Comunitat s’hi participi en les diverses fases de l’engranatge eclesial escoltant-se uns als altres. Tots “caminem junts”: la base del poble de Déu amb els sacerdots i bisbes conjuntament. Aquest “caminar junts” se’n diu “Sinodalitat”, sota l’impuls de l’Esperit Sant. El procediment més assequible que tenim és la pastoral de conjunt, que vol dir, la corresponsabilitat de tots en la missió pastoral i poder-la gestionar. Això demana esperit de servei, la vocació i disponibilitat de tots en la marxa pastoral de les comunitats pastorals. Per això cal el diàleg, l’anàlisi de la situació real de les parròquies del bisbat, la deliberació conjunta i el discerniment comunitari per tal de orientar possibles solucions vistes des de la fe, la recerca de la voluntat de Déu i l’obertura als possibles canvis d’organització diocesana.

Exposarem la informació disponible sobre els temes a tractar, principalment del Mapa pastoral, dels debats que hi ha hagut al nostre arxiprestat de La Torrassa-Collblanc i al Consell Pastoral arxiprestal sobre les “Comunitats pastorals”, agrupacions de parròquies, parròquies de referència, distribució del clergat, implicació del laïcat en la gestió de les parròquies atès el menor nombre previsible de capellans actius a la diòcesi. També repartirem els materials que ens hagi arribat per a la consulta de la fase diocesana del Sínode de bisbes.

Tras un largo período de poca o nula actividad de grupos a causa de las limitaciones causades por la pandemia del covid, nos reencontrarnos en asamblea informativa para presentar los diversos grupos de la parroquia.

Citamos algunos que se podrían iniciar: grupo de lectores para la Liturgia de la Palabra, voluntariado en general (puerta de la Iglesia, caritas, catequesis, etc.), grupo de formación de laicos y de oración (catequesis de adultos).