Parròquia de Sant Ramon Nonat

Dels primers cristians de Jerusalem data de l’inici del cristianisme a Jerusalem, amb la resurrecció del Senyor. Avui dia encara hi ha conflictes a entre jueus (majoria) i cristians (minoria).

Enguany hem tingut la feliç coincidència en que els dies sants de la Passió del Senyor, dijous sant (6 d’abril), divendres sant (7 d’abril) i el diumenge de resurrecció (9 d’abril) han estat els mateixos que es van succeir els dies del 6 al 9 d’abril de l’any 30 després de Crist, (30 dC). Aquell any va coincidir la pasqua amb la nostra data de l’any 2023.

Fixem, doncs, algunes dates que ens ajudaran a situar els inicis de l’Església en la trama dels fets de la història humana. D’antuvi, cal dir que a conseqüència d’un error de càlcul en el calendari gregorià fet a l’Edat Mitjana, hem de situar el naixement de Jesús a la ciutat de Betlem l’any 5 abans de la nostra era. El gran fet històric de la Resurrecció del Senyor se situa a l’alba del diumenge 9 d’abril (com la d’aquest any, 2023) de l’any 30 (durant molt temps, erròniament, tingut per l’any 33 de la nostra era). La Pentecosta queia aquell any el 28 de maig (també com ara el 2023).

Vuit anys més tard, l’any 38, fou fundada la primera gran comunitat cristiana a Antioquia de Síria, a 650 quilòmetres al nord de Jerusalem. El Concili apostòlic de Jerusalem, que tingué un gran abast, va tenir lloc el 49 (entre setembre i octubre).

A Roma van morí màrtirs els apòstols Pere, l’any 64, i Pau, l’any 67. El magnífic gran temple de Jerusalem, símbol del judaisme, va ser destruït pels exèrcits romans l’any 70 dC. El darrer dels apòstols, Sant Joan Evangelista, mor a Efes pels volts de l’any 100 dC. L’Església establerta sobre el fonament dels apòstols.

Dentro del Barrio Cristiano está la Iglesia del Santo Sepulcro, un centro importante para los cristianos en todo el mundo. Está localizada en un sitio que es central en la historia de Jesús, su muerte, crucifixión y resurrección. Según la mayoría de las tradiciones cristianas, Jesús fue crucificado allí, en el Gólgota -o Colina del Calvario-, su tumba está ubicada dentro del sepulcro y éste también fue el lugar de su resurrección.

La iglesia está administrada conjuntamente por representantes de las distintas denominaciones cristianas, principalmente el Patriarcado Greco Ortodoxo, los frailes franciscanos de la Iglesia Católica y el Patriarcado Armenio. Pero también por las iglesias ortodoxas etíope, copta y siria. Es uno de los principales destinos de peregrinaje para millones de cristianos en todo el mundo que visitan la tumba vacía de Jesús y buscan el testimonio de la fe, el consuelo y redención orando en los Santos Lugares.

El sentit de la Setmana Santa és seguir Jesucrist en aquests dies sants de la seva mort, sepultura i resurrecció. El Tridu pasqual.

En el Diumenge de Rams, Jesús entra a Jerusalem a cavall d’un ase i és aclamat per la gent que l’acompanya, especialment els infants hebreus que canten “Hosanna el Fill de David”. També nosaltres l’aclamem amb els nostres rams. Després Jesús serà condemnat a mort per la seva fidelitat al camí d’amor de Déu. Per això, la nostra aclamació és una afirmació de fidelitat a aquest camí seu.

El Dilluns, Dimarts i Dimecres Sant, són tres dies d’espera, de preparació, de refermament en el nostre desig de seguir Jesús. Bo serà, en aquests dies participar en la celebració de la Penitència, per arribar reconciliats a la Pasqua.

El Dijous Sant. Cap el capvespre comencem ja el Tridu Pasqual celebrant l’Eucaristia, que és com una anticipació del que viurem en aquests dies propers. Jesús ens deixa el Pa i el Vi que seran la seva presència per sempre enmig de la comunitat i, alhora, amb el simbolisme del rentament dels peus ens convida a viure amb una entrega als altres semblant a la que ell ha viscut.

El Divendres Sant. Jesús mor a la creu. Nosaltres, avui, corpresos i agraïts, ens reunim per commemorar la seva passió, per omplir-nos de la gràcia que brolla d’aquesta creu salvífica i per demanar que aquesta gràcia ompli el món sencer amb la seva presència reconciliadora. Contemplant-lo a ell, manifestem la nostra fe i la nostra esperança en el Déu vivent que hem conegut en Jesús i que és sempre font de vida inesgotable.

El Sábado Santo. Este es el día del silencio sepulcral. Es el día de estar cerca del sepulcro de Jesús compartiendo el dolor y, a su vez, la confianza. Como María, su madre, y como todas aquellas otras mujeres que le acompañaron a lo largo de su vida.

La Noche de Pascua. “Esta es la noche en que, rotas las cadenas de la muerte, Cristo asciende victorioso del abismo. ¿De qué nos hubiera haber nacido si no hubiéramos sido rescatados?”, así lo proclamamos en el pregón de Pascua. En esa noche, la más dichosa del año, los cristianos nos reunimos para celebrar que Jesús nos ha abierto las puertas de la vida auténtica para siempre. Y, con gran gozo, renovamos el compromiso bautismal y nos alimentamos del Pan de la Eucaristía para compartir aquella vida renovada que ha renacido de la resurrección gloriosa de Nuestro Señor Jesucristo. Por eso cantamos Aleluya! Al.leluia!

STABAT MATER.- “La Madre estaba llorosa junto a la Cruz, dolorosa, mientras el Hijo colgaba”. / “Por los pecados del mundo vio a Jesús en el profundo tormento y sufriendo azotes”. / “Oh Madre, fuente de amor, hazme sentir tu dolor para que llore contigo” […]

Els horaris de les celebracions de la Setmana Santa seran com els de tots els anys. Els podeu consultar aquí.