Vida parroquial

Projectes de la Campanya de Mans Unides 2023:

  1. Millora de l’accés a l’educació infantil per a nens vulnerables, a Etiòpia.
  2. Programa per afavorir el progrés de les dones de 16 poblats a l’Índia.
  3. Promoció de la salut mental comunitària a Perú.
Publicat dins de Vida parroquial | Deixa un comentari

El rincón de pensar. Alguna guía para alcanzar la paz de los pacificadores

Acoge a los demás como tú mismo quieres ser acogido. No quieras para los demás lo que no quieres para ti.

No condenes ni juzgues a nadie. No hables mal de nadie. No humilles ni violentes a nadie. No niegues a nadie la posibilidad de rectificar.

Perdona las injurias pasadas y presentes. Libérate del odio. Guarda tu corazón libre para amar, para convivir, para una vida nueva cada día. Perdona y no vuelvas mal por mal. Vence el mal con el bien.

Desea la paz con todos, la convivencia, la colaboración, el gozo de la fraternidad y del servicio, escucha antes de hablar. Sé misericordioso.

Simplifica los problemas, no los aumentes. Dedícate a resolverlos, no a revolverlos. Busca siempre soluciones posibles. Valora lo que une. Procura reducir el dolor y el sufrimiento.

Crea sentimientos y actitudes de concordia, de misericordia, de atención a las necesidades y derechos de los demás. Sé una persona respetuosa con los demás, aunque no compartas sus opiniones; no ocultes tus convicciones. Apuesta siempre por el diálogo, el entendimiento, la convivencia, el respeto.

Apoya a quienes trabajan por el bien de los demás, por la paz, la justicia. No te dejes dominar por el miedo. No cedas ante los que amenazan.

Publicat dins de El racó de pensar | Deixa un comentari

La unitat dels cristians

La Setmana d’Oració per la Unitat dels Cristians, recorden els bisbes de la Comissió Episcopal de Relacions Interconfessionals en el seu missatge, “és ocasió propicia perquè coneguem millor el diàleg de l’Església catòlica amb les Esglésies i Comunitats eclesials sobre la doctrina de la fe, portat endavant amb gran esforç i dedicació”. Des d’aquelles paraules de Jesús, recollides a l’Evangeli de Sant Joan i integrades en l’anomenada «oració sacerdotal», mai a l’Església s’ha deixat d’orar per la unitat. El text evangèlic diu: «Pare, et prego per ells, perquè siguin u, com tu i jo som u, perquè el món cregui» (Jn 17, 21). Totes les litúrgies antigues, tant orientals com occidentals, posseeixen belles oracions que repeteixen, a la seva manera, aquella oració del Senyor Jesús poc abans de patir la creu.

Però quan les polèmiques i enfrontaments es van consumar i van dividir el cristianisme en esglésies enfrontades, la urgència per la tornada a la unitat visible va ser un crit per aquella oració de Getsemaní i es va convertir en una necessitat sentida pels millors esperits de cadascuna de les comunitats separades. Hi ha una llarga tradició a les Esglésies cristianes d’orar per la unitat: les comunitats catòliques, ortodoxes, anglicanes i protestants per demanar a l’Esperit preservar o retornar la unitat de l’Església. Però a més de la tasca doctrinal, el moviment ecumènic es va adonar que el camí real cap a la plenitud de la unitat passava per la convergència i concòrdia de cors en la pregària comuna compartida per tothom. La pregària comuna apareix així com el passaport vàlid per sentir la unitat que permet sentir-se ja units en el Senyor de tots: l’oració eterna del Parenostre.

El Vaticà II, en el Decret d’Ecumenisme, afirma: «La conversió de cor i santedat de vida, juntament amb les oracions privades i públiques per la unitat dels cristians, s’han de considerar com l’ànima de tot el moviment ecumènic, i amb raó es pot anomenar ecumenisme espiritual (UR 8).

➢ ¿Todavía es necesaria la semana de oración por la unidad de los cristianos?.-

Recordamos el esplendor que acompañaba las celebraciones ecuménicas, durante el mes de enero tras el Concilio Vaticano II que congregaban a fieles de todas las denominaciones cristianas. Las Iglesias se ponen delante del Señor para que se realice visiblemente lo que él pidió al Padre con tanta insistencia en la oración sacerdotal. La Semana de Oración es el momento en el que la obediencia que las Iglesias deben a Cristo respecto a ser uno «para que el mundo crea» se hace plegaria humilde y esperanzada. La espiritualidad de la Semana hace que los cristianos y sus Iglesias deben trabajar en orden a la restauración de la unidad y se ponga bajo la perspectiva del don de la unidad; un don divino mayor que la realización humana. Se sabe que la cuestión ecuménica suscitada por la división de los cristianos en cuanto desobediencia a la voluntad de Cristo, puede ser considerada además como problema y como misterio. El misterio de la desunión cristiana invita sobre todo a la actitud de apertura confiada para dejarse impregnar por quien nos trasciende a todos. Todo el pueblo de Dios es responsable de la unidad que parece inalcanzable. Por eso se abre a la plegaria y se deja llevar por el Espíritu que sopla donde quiere y dirige a todos hacia donde quiere.

(Fuente: Comisión de ecumenismo de la Conferencia episcopal española)

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Vida parroquial

Col·lecta de Càritas diocesana extraordinària de Nadal = 1.440 €. Moltes gràcies!

Hem rebut un quadre pintat en acuarel·la que representa l’interior de la nostra església. Està penjat a la paret del fons. El donant ha sigut un feligrès. Moltes gràcies.

La visita guiada tant a l’exterior com a l’interior de l’església que es va fer el passat dia 10 de desembre va ser un èxit de públic assistent i molt interessat en les explicacions que es donaven, tant per part de la professora de la UB Roser Piñol, com del rector Mn. Babra.

Igualment el Concert de Gospel (Grup la Sedeta i Grup Ramones) celebrat el dia 20 amb motiu del 50è aniversari de l’Escola de Formació d’Adults, fundada a la Parròquia per Mn. Florenci com Escola Nocturna Obrera, va ser un èxit en la part musical, en l’assistència i pel motiu de l’efemèrides.

Publicat dins de Vida parroquial | Deixa un comentari

“Significat i Valor del pessebre”, segons el Papa Francesc

Per què el pessebre suscita tanta sorpresa i ens commou? El pessebre manifesta la tendresa de Déu, Creador de l’univers que s’abaixa a la nostra petitesa. El do de la vida sempre és misteriós per a nosaltres i Aquell que va néixer de Maria és la font i la protecció de cada vida.

La preparació del pessebre a casa nostra ens ajuda a reviure la història que va passar a Betlem de Judà: el naixement de Jesús, el Fill de Déu fet Home de les entranyes virginals de la verge Maria. L’origen del pessebre troba la confirmació en els detalls evangèlics del naixement de Jesús a Betlem. Les Fonts franciscanes narren en detall la representació del pessebre vivent amb la gent de la població de Greccio quan sant Francesc d’Assís, la nit de Nadal de 1223, va fer una meravellosa obra d’evangelització posant el Nen Jesús en el pessebre; tothom va tornar a les seves cases plens d’alegria.

Els pobres i els senzills en el pessebre recorden que Déu es fa home per aquells que més senten la necessitat del seu amor i volen la seva proximitat. Des del pessebre emergeix clarament el missatge que no podem deixar-nos enganyar per les riqueses i per tantes propostes efímeres de felicitat. El palau d’Herodes està al fons, tancat en les seves muralles i es fa el sord a l’anunci d’alegria pel naixement del Salvador.

Naixent en el pessebre, Déu mateix inicia l’única revolució veritable que dona esperança i dignitat als desheretats, als marginats: és la revolució de l’amor, la revolució de la tendresa de Déu.

Sovint els infants i també els adults els encanta afegir altres figures al pessebre que semblen no tenir cap relació amb els relats evangèlics. Però aquesta imaginació expressa que en el món nou inaugurat per Jesús hi ha un lloc per a tot el que es veritablement humà i per a tota criatura: sigui aquell pastor, el ferrer, el forner, els músics, les dones que porten les gerres d’aigua, el mercat, els nens que juguen, els conreus, les muntanyes, els camins i les fots d’aigua amb els rierols…, tot això representa la santedat de la vida quotidiana, l’alegria de fer de manera extraordinària les coses de cada dia. Jesús comparteix amb nosaltres la seva vida divina. I a poc a poc, els camins del pessebre ens porten a la cova, on trobem les figures de Maria i de Josep que contemplen el fill prodigiós i el mostren als qui venen a visitar-lo. També s’acosten els Reis Mags en la festa de l’Epifania. Aquells savis que observant l’estrella d’orient s’havien posat en camí cap a Betlem per conèixer el Nen Jesús, el Salvador i oferir-li dons: or, encens i mirra. L’or honora la reialesa de Jesús; l’encens, la seva divinitat; la mirra, la seva santa humanitat que coneixerà l’amargor de la mort i la sepultura. El pessebre transmet la fe des de la infantesa, ens educa a contemplar Jesús, sentir i creure que Déu està amb nosaltres.

Per tot això: Gràcies Bon Déu; gràcies Nen Jesús.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari