Quan jo era infant, les bombetes de Nadal dibuixaven motius literalment nadalencs: la Verge, sant Josep, l’ase i el bou, els angelets, els pastors amb els seus corresponents xais i, en mig de tot, el nen Jesús. Tot girava entorn seu. Ah i els Reis Mags, anunciant-se anticipadament. En aquell temps, incloure qualsevol figura o motiu que no fos realment religiós, hagués sonat a despropòsit, quelcom així com una profanació. Era encara el segle XX, però era una tradició que estava a punt d’evolucionar cap a la seva metamorfosi, quan hem estat testimonis d’aquesta nova ornamentació lluminosa nadalenca amb una figura imponent que aparegué amb força: el “Pare Noel” o “Santa Claus”, que va arribar amb tot el seu seguici nadalenc: cérvols, rens, trineus, avets… El predomini de Santa Claus sobre el Nen Jesús s’ha anat fent evident fins que les imatges clàssiques de Betlem ja no quedaven bé en una societat secularitzada.
Els anys han anat passant i darrerament els llums nadalencs no inclouen, en general, cap mena d’imatgeria nadalenca tradicional ni tampoc de “Santa Claus” amb els seus cérvols: ara els adornaments esdevenen més aviat figures abstractes, principalment geomètriques. Ni nen Jesús, ni “Santa Claus” ni cérvols ni angelets: només motius abstractes, geomètrics, sense text ni paraules. S’ha generalitzat l’opció secularitzada de la imatgeria abstracta. El nen Jesús ha marxat, de puntetes, per la porta del darrere. Aquesta societat secularitzada cada vegada obstaculitza més i més els signes religiosos en els espais públics. En definitiva, no es tracta d’una moda passatgera ni pròpia d’algun lloc o sector poblacional; tampoc ha estat sense voler ni se’ns ha anat de les mans: es tracta més aviat d’un criteri ferm, ben pensat i repensat, que es va regulant com a llei i costum. Una modernitat disfressada de tolerància i pluralitat –sempre i quan NO hagi signes cristians- s’ha fet càrrec del Nadal social.
En pocs dies tornarem a contemplar rius de gent especialment pels carrers més comercials. Famílies amb els seus infants. Causa un sentiment especial –no vull caure en tristesa o decepció- passejar pels carrers acompanyat per aquesta multitud que se sent convocada pel Nadal, que em fa traslladar a la meva infància, la dels pessebres, una festa religiosa ben destacada. L’actual encesa de llums de Nadal a les nostres ciutats, despullades de textos i d’imatges pessebristes, són com un “sagrament laic”, un acte de la nova litúrgia dessacralitzada de la nostra societat secularitzada.
