El rincón de pensar. Llamados a la vida eterna

La gracia de Cristo es el don gratuito que Dios nos hace de su vida infundida por el Espíritu Santo en nuestra alma para sanarla del pecado y santificarla: Esto es la gracia santificante o divinización recibida en el bautismo. Para nosotros esta es la fuente de la obra de santificación. Por consiguiente, la libre iniciativa de Dios exige la respuesta libre del hombre, porque Dios creó al hombre a su imagen concediéndole, con la libertad, el poder de conocerle y amarle. El alma sólo libremente entra en la comunión del amor. Dios toca inmediatamente y mueve directamente el corazón del hombre. Puso en el ser humano una aspiración a la verdad y al bien que sólo El puede colmar. Las promesas de la vida eterna responden, por encima de toda esperanza, a esta aspiración. (Catecismo n. 2002)

San Agustín, aclara: “Si Tú descansaste el día séptimo, al término de todas Tus obras muy buenas, fue para decirnos por la voz de Tu libro que, al término de nuestras obras, que son muy buenas por el hecho de que eres Tú quien las has dado, también nosotros en el sábado de la vida eterna descansaremos en Ti”.

La vocación cristiana a entrar en el Reino de Dios, en la vida eterna, no suprime, sino que refuerza el deber de poner en práctica los medios recibidos del Creador para servir este mundo a la justicia y a la paz, haciendo posible el progreso humano, tanto cultural, como social y religioso. (Catecismo 2820)

Publicat dins de El racó de pensar | Deixa un comentari

Vida parroquial

Col·lecta Dia del DOMUND.- 1.355 € Moltes gràcies.

S’ha iniciat la Catequesi amb grups molt replens amb més de 100 nens i nenes inscrits.

Publicat dins de Vida parroquial | 2 comentaris

Pregària a Maria davant la guerra a Ucraïna

Arribem als 250 dies de guerra a Ucraïna i els seus efectes. Cal implorar la pau. El Papa Francesc ho va demanar tot just iniciada la guerra. Recordem-ho: Oh Maria, Mare de Déu i Mare nostra, nosaltres, en aquesta hora de tribulació, recorrem a vós. Sou la nostra Mare, ens estimeu i ens coneixeu, res del que ens preocupa se us amaga. Mare de misericòrdia, moltes vegades hem experimentat la vostra tendresa provident, la vostra presència que ens torna la pau, perquè sempre ens conduïu a Jesús, Príncep de la pau.

Nosaltres hem perdut el camí de la pau. Hem oblidat la lliçó de les tragèdies del segle passat, el sacrifici de milions de caiguts a les guerres mundials i estem traint els somnis de pau dels pobles i les esperances dels joves. Ens hem posats malalts d’avidesa, ens hem tancat en interessos nacionalistes, ens hem deixat endurir per la indiferència i paralitzar per l’egoisme. Hem preferit ignorar Déu, conviure amb les nostres falsedats, alimentar l’agressivitat, suprimir vides i acumular armes, oblidant-nos que som custodis del nostre proïsme i de la nostra casa comuna, la Terra. Amb la guerra ens hem tornat indiferents a tots i a tot, excepte a nosaltres mateixos. I amb vergonya diem: perdoneu-nos, Senyor.

Necessitem urgentment la vostra ajuda materna: Acolliu, oh Mare, la nostra súplica. Vós, estrella del mar, no ens deixeu naufragar en la tempesta de la guerra. Vós, arca de la nova aliança, inspireu projectes i camins de reconciliació. Vós, terra del Cel, torneu a portar l’harmonia de Déu al món. Extingiu l’odi, aplaqueu la venjança, ensenyeu-nos a perdonar. Deslliureu-nos de la guerra, preserveu el món de l’amenaça nuclear. Reina del Rosari, desperteu en nosaltres la necessitat de pregar i estimar. Reina de la família humana, mostreu als pobles el camí de la fraternitat. Reina de la pau, obteniu la pau al món.

Por eso, Madre de Dios y nuestra, nosotros solemnemente encomendamos y consagramos a tu Corazón inmaculado nuestras personas, la Iglesia y la humanidad entera, de manera especial Rusia y Ucrania. Acoge este acto nuestro que realizamos con confianza y amor, haz que cese la guerra, provee al mundo de paz. El “sí” que brotó de tu Corazón abrió las puertas de la historia al Príncipe de la paz; confiamos que, por medio de tu Corazón, la paz llegará. A ti, pues, te consagramos el futuro de toda la familia humana, las necesidades y las aspiraciones de los pueblos, las angustias y las esperanzas del mundo. Que a través de ti la divina Misericordia se derrame sobre la tierra, y el dulce latido de la paz vuelva a marcar nuestras jornadas. Mujer del sí, sobre la que descendió el Espíritu Santo, vuelve a traernos la armonía de Dios. Tú que eres “fuente viva de esperanza”, disipa la sequedad de nuestros corazones. Tú que has tejido la humanidad de Jesús, haz de nosotros constructores de comunión. Tú que has recorrido nuestros caminos, guíanos por sendas de paz. Amén.

(Papa Francesc: Oració de consagració d’Ucraïna i Rússia a l’Immaculat Cor de Maria, el 24 de març de 2022).

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Plàtica de formació permanent

Sessió de formació cristiana oberta a tothom.

Tema: la devoció en la tradició cristiana

Una mica d’història i els components essencials de la devoció religiosa “devotio evangelii

Dijous 20 d’octubre, de 6 a 7 de la tarda, a la capella del Santíssim

Publicat dins de Vida parroquial | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Un apòstol: el beat Pere Tarrés (1905 –1950)

La nostra arxidiòcesi de Barcelona s’apressa per implementar el mètode sinodal de pastoral. “Caminar junts: participació, comunió i missió”. Però res no s’assolirà sense ànima d’apòstol, sense esperit evangelitzador i fer Església a l’estil dels primers Apòstols transformats per la Pentecosta. Per a la reforma religiosa d’impuls missioner, cal la renovació apostòlica evangelitzadora a través del trobament personal amb l’amor de Jesús que ens salva, l’anunci de l’Evangeli parant l’oïda al poble, el gust espiritual de sentir-se poble, redescobriment de la pràctica religiosa genuïna vinculada a l’assemblea eucarística, la Bíblia com a lectura espiritual per el discerniment, la proposta per transmetre la credibilitat de la fe, una espiritualitat que uneixi fe i vida mitjançant l’esperit crític i la lectura orant de la Paraula i una pastoral missionera com a creixement del “kerygma”; tot, acompanyat del foment de les virtuts com la humilitat, la comunió eclesial, l’estil de vida senzill, la caritat fraterna dins la dimensió social de l’evangeli i un estil marià en l’activitat evangelitzadora de l’Església (tendresa i afecte). Segons el Papa Francesc, a l’Exhortació apostòlica La joia de l’Evangeli.

En aquest sentit és força atraient el testimoni del nostre beat Pere Tarrés. Un bon exemple de caminar junts, com els Apòstols. Ell entén l’apostolat no tant com una acció externa, un activisme que fa soroll, sinó, com una visió profunda de fe, ja que l’apostolat pertany a l’ordre sobrenatural. No pertany ni al pensament, ni a l’acció humana amb afany de vanitat, d’enveges o de tenir èxit. Tarrés concep l’apostolat com a obra del mateix Crist; com més l’apòstol estarà unit amb Ell, més esdevindrà un instrument perfecte per comunicar als altres la vida i la força del Crist i de la seva Església.

La vida del Dr. Pere Tarrés i Claret va ésser breu però intensa, 45 anys. Nasqué a Manresa el dia 30 de maig de 1905 i morí a Barcelona el dia 31 d’agost de 1950. Va morir jove, però els seus anys han deixat un solc profundíssim. La seva joventut a la Facultat de Medicina de Barcelona era un exemple i un estímul pel bons i una rèplica pels més descuidats. Igualment a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, ell n’era l’ànima més abrandada d’apostolat. Com a metge tenia gran competència científica unit a la seva professionalitat envers els malalts que visitava, sobretot la delicadesa envers els pobres.

Va haver d’anar al front de guerra quan l’esclat de la guerra civil exercint de metge del Cos de sanitat militar entre trinxeres. Acabada la guerra, el seu amor i el seu zel creixent l’encaminaren cap el sacerdoci entrant al Seminari de Barcelona. Demostrarà el seu desig de formar-se amb un gran cor sacerdotal i sobretot aprofundint l’espiritualitat del sacrifici. El dia abans de la seva ordenació sacerdotal a l’Església del Seminari el 30 de maig de 1942, escriu en el seu Diari íntim: “Demà, Déu meu, seré ordenat sacerdot. No sé pas si em dono prou compte de la transcendència d’aquest acte. El sacerdoci és una planta tan delicada i sublim, que crec que hauria d’ésser més delicadament conreada. Potser no soc prou exacte. Propòsits? Un, Senyor, sacerdot sant costi el que costi. Demà, Senyor, seré tot vostre!”.

Morí al Sanatori Verge de la Mercè a Les Corts el 31 d’agost de 1950.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari