CENA SOLIDARIA
Desde hace años la parroquia celebra por Cuaresma una cena solidaria también llamada cena contra el hambre, consistente en una frugal comida con pan con aceite, agua y manzanas de postre, la finalidad de la cual es que los comensales paguen lo que quieran para destinar el dinero a una causa solidaria. Antes de empezar la comida, un representante de la entidad a la cual se destinará lo recogido presenta la entidad, su historia y, sobretodo, a qué se dedica, y lo hace con una breve charla o un powerpoint.
Este año la entidad que se beneficiará de nuestro acto es “Ayuda a la Iglesia Necesitada” (AIN), una fundación de la Santa Sede que fue promovida por el Papa Pío XII e iniciada por el padre Werenfried van Straaten en 1947, para ayudar pastoralmente a la iglesia necesitada o que sufre persecución en cualquier parte del mundo, Cuenta con oficinas en 20 países y desarrolla proyectos en 140. Lo que diferencia a AIN de otras organizaciones asistenciales de la Iglesia católica es su carácter eminentemente pastoral, dimensión absolutamente esencial para aliviar las necesidades espirituales del ser humano. La ayuda se destina a los proyectos y necesidades presentados por los miles de misioneros/as y religiosos/as de la Iglesia que están presentes en los países más necesitados, cuya actividad caritativa y pastoral llega a muchas personas. AIN ayuda a construir seminarios y conventos en lugares pobres o destrozados por la guerra, a motorizar a los agentes de pastoral, a publicar Biblias para niños, el catecismo, etc. Actualmente se dedica de una manera especial a aquellos países en los cuales la Iglesia ha sufrido el azote de Estado Islámico como Siria e Iraq.
Hay que apuntarse previamente en la lista de la mesa de la salida de la iglesia pues necesitamos saber con una cierta aproximación cuantas personas vendrán por el tema de la logística. Las personas que no pueden acudir pero que desean participar económicamente pueden dar su aportación a los mossens. La cena se hace en el casalet y este año tendrá lugar el viernes 15 de marzo a las 21h.
MISSA RESIDÈNCIA COLLBLANC
El dimarts a les 16h30´.
JUSTÍCIA I PAU
Se reunirá el miércoles a las 19h30´
VIDA CREIXENT
El dijous a les 18h30´. Acabarem el primer eix del pla pastoral diocesà, a partir del punt 1.4: “L´anunci explícit del missatge cristià!”
COLECTA DIA DEL SEMINARIO
El próximo fin de semana haremos la colecta a favor del seminario diocesano.
Són dos capítols d´una especial bellesa i tendresa. L´anunci de la vinguda del Fill de Déu al món, el seu naixement, l´adoració dels pastors,… Aquests relats són com una mena de pròleg, un resum del que significa el camí de Jesús enmig del món.
La missió de Jesús comença amb uns fets preparatoris: la predicació de Joan Baptista; el baptisme de Jesús en què Déu el manifesta com el seu Fill estimat; l´estada al desert, en què Jesús tria el camí de l´amor i l´abaixament, enfront de la proposta del poder i l´éxit que el diable li presenta.
Jesús a Galilea, comença a predicar, a guarir malalts, a acostar-se a gent de tota mena… També comença a trobar-se amb els primers conflictes amb els fariseus i mestres de la Llei… Jesús es presenta davant la gent com algú que va més enllà de la Llei de Moisès, perquè el més important és l´amor. Aquesta etapa s´acaba amb dos fets: primer, els deixebles reconeixen a Jesús com a Messies però no admeten que el camí del Messies hagi de passar per l´entrega fins a la mort (9,18-27); i segon, la transfiguració, en què Déu manifesta que el camí de Jesús duu realment a la vida per sempre (9,28-36).
Un cop anunciada la seva mort, Jesús comença a caminar cap a Jerusalem. Lluc organitza el seu evangeli de manera que la seva major part és això: com un llarg camí cap a Jerusalem, que és ell lloc on es realitzarà l´esdeveniment central de la història: la mort i al resurrecció de Jesús. Tot el que Jesús fa té aquest objectiu: l´entrega total que obre el camí de la vida per a ell i per a tots els que creguin en ell. Durant aquest llarg camí hi trobem escenes molt conegudes, que només Lluc narra i que ens parlen de la misericòrdia de Déu: el bon samarità (10,25-37), l’ovella i la moneda perduda (15,1-10), el fill pròdig (15,11-32), Zaqueu (19,1-10)…
Jesús entra a Jerusalem aclamat pels deixebles, i de seguida tot es precipita: expulsió dels venedors del temple, discussions… i el darrer sopar, la detenció, el judici i les tortures, el camí del calvari, la crucifixió, la mort i la sepultura. La passió de Jesús segons Lluc destaca especialment la confiança en Déu, el perdó, i l´atenció als més abandonats, representats pel lladre penedit.
I tot acaba amb l´esclat de la resurrecció i la glorificació de Jesús. Jesús se´n puja al cel, i envia els seus deixebles a anunciar la Bona Nova. És l´inici d´un nou temps, el temps de l’Església, que el mateix Lluc descriurà en el seu segon llibre, els Fets dels Apòstols.
