EL RINCÓN DE PENSAR: alguien dijo una vez…

Publicat el 21 Mai 2021 per Web master

La oración es un camino. Orar es una gran aventura y un gran misterio que todo cristiano debería vivir con intensidad. Orar es acercarse a Dios para entablar un diálogo amoroso. Orar es amar, reír, llorar, soñar, pero también es comprometerme, responsabilizarse, confiar, esperar…

Orar no es pasar un rato tranquilo en que pienso en mis cosas, en mis problemas, en la gente que quiero. Tampoco es una receta contra la “depre”, ni una “pastilla” que me permita dormir tranquilo. Orar no es pedirle a Dios que me dé lo que me toca de la “herencia”, por ser su hijo; no es jugar con Dios a través del ”si me apruebas los exámenes, te pongo dos velas”; Orar no consiste en buscarme justificaciones a las cosas que hago bien o mal; orar no es culpabilizarme de todo lo que pasa a mi alrededor.

Orar es querer encontrarse con Dios, es vivir por los demás; orar es huir de los falsos sueños, pero vivir por la utopía del Reino de Dios; orar es desear buscar dentro para sacar fuera y compartir con los demás; orar es investigar en lo profundo de mi personalidad; orar es entregarse.

La oración es un don y una gracia que nos concede Dios y que hay que pedir insistentemente. Por ello es tan importante la disposición interna y externa. Debemos disponer toda nuestra persona para este encuentro con Dios a través de la oración. Para ello es necesario hacer como si todo dependiera de mí, pero al mismo tiempo sabiendo que todo viene de Dios. Os animo a que poco a poco os vayáis sumergiendo en esta estupenda aventura que supone la oración. Y os aseguro que no os arrepentiréis de haberla comenzado. No hay caminos para la oración, la oración es el camino.

(Fuente: Web: Misioneros redentoristas)

Publicat dins de El racó de pensar | Deixa un comentari

LA TORRE DE LA MARE DE DÉU DE LA BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Publicat el 14 Mai 2021 per Web master

Ara, amb el mes de maig ve el mes dedicat a la devoció mariana del “Mes de Maria”. Heus aquí un interessant estudi de la Torre de la Mare de Déu fet per un teòleg en Sagrada Escriptura, el professor Dr. Armand Puig.

«La torre de la Mare de Déu del Temple la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí, s’alça a partir del cimbori de l’absis i de l’enorme paraboloide hiperbòlic que forma aquesta Torre. Una torre que està en connexió amb les altres cincs torres, la de Jesucrist i les dels quatre evangelistes i en relació també amb les torres dels dotze apòstols.

«La torre de la Mare de Déu és pura maternitat: la seva definició fonamental és la de Santa Maria com a Mare de Crist i Mare de l’Església. Mare de Crist perquè Maria dialoga amb la Paraula de Crist; d’altra banda, la torre de la Mare de Déu també dialoga amb els dotze apòstols en tant que “Mare de l’Església”. Cristologia (Mare de Crist) i Eclesiologia (Mare de l’Església). Hi ha una estrella, que simbolitza el Messies. Una estrella que és un signe còsmic, un
senyal diví que quan apareix il·luminat mostra a la humanitat, que ha nascut algú poderós i victoriós, com ho fou el cas del Naixement de Jesús. Gaudí la va projectar a la façana del naixement. Però un infant-rei necessita un tron, i aquest tron és Maria, la seva mare, que el sosté tot oferint l’Infant als savis que li ofereixen or, encens i mirra, i als pastors que li porten el bo i millor d’allò que tenen. La façana del naixement està profundament relacionada amb la
torre de la Mare de Déu.

«Així, doncs, la gran estrella que encimbella el pinacle de la torre de la mare del Crist, gloriosa en la seva virginitat és una estrella de vidre texturat, lluminosa que fa 7,5 m de diàmetre i té 12 puntes, resplendeix com la maternitat fecunda de Maria, la Mare de Jesucrist. El color blanc, de diverses tonalitats, junt amb uns tons blaus, domina l’immens interior de la torre de la Mare de Déu: és la Immaculada Concepció, tal com és identificada la Mare de Déu de Lourdes. La descendència de la dona, Maria, és l’Església, el poble sant de Déu. L’Església està profundament vinculada amb Maria, la qual és figura de la comunitat eclesial que lloa Déu cada dia i escolta la seva Paraula. Maria és imatge de la dona que porta dotze estrelles. Ella és l’estel del matí en la mesura que s’anuncia a Santa Maria que serà Mare del Messies. Ella, la Mare de Jesús, s’està amb els apòstols després que Jesús ha pujat al cel, mentre es fa l’elecció
dels dotze apòstols i abans que davalli d’Esperit Sant per Pentecosta.

«Amb gran saviesa teològica, Antoni Gaudí ha volgut connectar la torre de la Mare de Déu amb les torres dels evangelis. Maria, mare de Crist i de l’Església, és oient de la Paraula de l’Evangeli, plasmat en els quatre relats evangèlics. Així, gràcies a l’escolta de la Paraula, la figura de Maria queda admirablement situada en relació al seu Fill Jesucrist».

(Font: Armand Puig, “Les torres de la Sagrada Família: la unió del cel i la terra”, Documents d’Església 1119 (abrils 2021) 239-241).

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

VIDA PARROQUIAL MAIG

Publicat el 9 Mai 2021 per Web master
  • Col·lecta del Dijous Sant “dia de l’amor fratern” = 720 €.
  • Col·lecta del Divendres Sant en favor dels Llocs Sants de Terra Santa = 120 €. Moltes gràcies.
  • La nova imatge de Sant Josep ja te peanya (peana) i ja està penjada a un dels laterals junt amb Sant Pancraç i Sant Cistòfor. És una peanya fabricada en pasta de fusta daurada, de la casa d’articles religiosos “Branander”, de Lugo. Ha costat 274 €.
  • Un compromiso de católicos en la vida pública: Recordad en vuestra Declaración anual de la Renta marcar la “X” en la Asignación tributaria, por lo cual se destina el 0,7% de la cuota íntegra al sostenimiento de la Iglesia católica, y la otra “X” para otros fines de interés social. No se pagan más impuestos, sinó que de los que ya pagamos, decidimos que se destinen el 0,7% a esos fines.
Publicat dins de Vida parroquial | Deixa un comentari

1r RECOMPTE DE PERSONES SENSE LLAR A L’HOSPITALET

Publicat el 2 Mai 2021 per Web master

Presentem a continuació la petició rebuda de Càritas Diocesana. Us preguem que la llegiu atentament. Moltes gràcies!

Benvolguts i benvolgudes,

Us informem que el dimecres 19 de maig a la nit es durà a terme el 1r recompte de persones en situació de sensellar a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.

És una acció pionera, que no s’ha fet mai abans en aquesta ciutat, i que té especial importància per conèixer quantes persones viuen en aquestes condicions.

L’emergència habitacional està molt present a l’Hospitalet, i s’ha incrementat amb la COVID-19. Calen polítiques per mitigar el sensellarisme, però necessitem saber quantes persones viuen als carrers i places de la ciutat per exigir a les administracions competents accions concretes.

El recompte està organitzat per la fundació La Vinya, Creu Roja de l’Hospitalet, les Parròquies de l’Hospitalet, Arrels, persones voluntàries i nosaltres. Ens calen 150 voluntàris/es pel dimecres 19 de maig, que puguin recórrer la ciutat entre les 23:30h de la nit i les 2 de la matinada.

En cas que pugueu participar-hi, us podeu inscriure al següent formulari [ENLLAÇ], amb les vostres dades personals, marcant de quina entitat veniu i en quin barri voldríeu dur a terme el recompte. El recompte es farà en grups de 3 o 4 persones, de tal manera que sempre estareu acompanyats per altres persones voluntàries.

Us necessitem per posar llum a una realitat sovint oculta. Entre tots ho farem possible!

Atentament,

Equip de Zona Pastoral 4 i Programa de Sensellar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

EL RINCÓN DE PENSAR. Amor pascual: ¿cómo puede Dios ser amado?

Publicat el 11 Abril 2021 per Web master

¿Cómo puede Dios ser amado? ¿Cómo puede haber unión con un ser no conocido naturalmente?

La respuesta es que la unión del entendimiento y la voluntad con Dios, se realiza sobrenaturalmente. Dios es conocido (vía afecto) por el camino del amor sobrenatural y no por el de la racionalidad. El rayo de tinieblas ilumina la voluntad. El conocimiento que llega al entendimiento es confuso y general, pero, bastante suficiente, para que la voluntad se sienta inflamada y enamorada sin saber ni entender todo.

Hay, entonces, una peculiar manera de amar sin entender que San Juan de la Cruz aclara en estos términos: “Acerca de lo que algunos dicen que no puede amar la voluntad sino lo que primero entiende el entendimiento, ésta es la manera de entender naturalmente; pero por vía sobrenatural puede Dios infundir amor y aumentarle sin infundir ni aumentar distinta inteligencia”. Y, es que el conocimiento nacido del afecto impulsa al entendimiento a conocer más a Dios. Y lo hace de dos maneras: buscando un conocimiento más bien racional, a través de la ciencia teológica; y el otro, místico y sobrenatural, que lo da la propia unión con Dios, al hacer participar al entendimiento con la sabiduría y la gracia de Dios, que no es sino sabiduría de amor. Solo el amor es fecundo.

La ciencia teológica es la fe que busca entender, y así nos podemos unir con Dios, pero de manera relativa. Pero para unirse a Dios solo sirve la sabiduría que da la ciencia teológica y la ciencia del amor sobrenatural. Así que, la unión con Dios exige amor y ser amado en igualdad de amor. El alma desea amar a Dios con la pureza y perfección que ella es amada de El. Sin embargo, en esta vida no puede conseguirse el amor puro y perfecto de Dios, solo se consigue de una manera relativa; será en la otra vida que el alma amará a Dios con una inefable plenitud de amor. El amor perfecto es cosa del cielo. Solo allá seremos semejantes a Él, nos dice la carta de San Juan (1Jn 3,2). El Amor pascual es regalo para toda la eternidad.

Cf. T. Vergés, Por las sendas espirituales de san Juan de la Cruz, pp. 144-145.

Publicat dins de El racó de pensar | Deixa un comentari