El Papa Francesc a l’encíclica Laudato Si’ ens adverteix de les greus injustícies planetàries que genera la pèrdua de la biodiversitat, les desigualtats socials, el deteriorament de la qualitat de vida humana, la degradació ecològica del món actual que compromet el dret a viure i a ser feliç de l’ésser humà. Aquesta és una important clau de lectura del Document.

El mes de juny, amb el final de la primavera i l’inici de l’estiu, ens motiva aquestes suggestives reflexions de l’esmentada encíclica, sobre la cura de la casa de tots. Ens demana als cristians i les comunitats una “conversió ecològica”. Una “eco-parròquia és possible”: reduir deixalles, reutilitzar, reciclar, cuidar els jardins, sensibilització per a unes bones pràctiques vinculades amb l’encíclica Laudato si’, i a favor d’una ecologia integral. Tenim lampadaris ecològics no contaminants però no sempre els aprofitem prou i anem a la rutina dels cartutxos de plàstic amb parafina molt contaminants. Mirem que les nostres Ofrenes devotes no siguin contaminants!!

Explica el Papa a Laudato Si’ (núm. 48-49): “L’ambient humà i l’ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no prestem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social. De fet, la deterioració de l’ambient i la de la societat afecten d’una manera especial els més febles del planeta: tant l’experiència comuna de la vida ordinària com la recerca científica demostren que els efectes més greus de totes les agressions ambientals els sofreix la gent més pobra. Per exemple, l’esgotament de les reserves ictícoles perjudica especialment els qui viuen de la pesca artesanal i no tenen cap manera de reemplaçar-la, la contaminació de l’aigua afecta particularment els més pobres que no tenen possibilitat de comprar aigua envasada, i l’elevació del nivell del mar afecta principalment les poblacions costaneres empobrides que no tenen on traslladar-se. L’impacte dels desajusts actuals es manifesta també en la mort prematura de molts pobres, en els conflictes generats per falta de recursos i en tants altres problemes del món”.

Y añade un incisivo párrafo sobre las desigualdades sociales a escala planetaria: “Quisiera advertir que no suele haber conciencia clara de los problemas que afectan particularmente a los excluidos. Ellos son la mayor parte del planeta, miles de millones de personas. Hoy están presentes en los debates políticos y económicos internacionales, pero frecuentemente parece que sus problemas se plantean como un apéndice, como una cuestión que se añade casi por obligación o de manera periférica, si es que no se los considera un mero daño colateral. De hecho, a la hora de la actuación concreta, quedan frecuentemente en el último lugar. Ello se debe en parte a que muchos profesionales, formadores de opinión, medios de comunicación y centros de poder están ubicados lejos de ellos, en áreas urbanas aisladas, sin tomar contacto directo con sus problemas. Viven y reflexionan desde la comodidad de un desarrollo y de una calidad de vida que no están al alcance de la mayoría de la población mundial. Esta falta de contacto físico y de encuentro, a veces favorecida por la desintegración de nuestras ciudades, ayuda a cauterizar la conciencia y a ignorar parte de la realidad en análisis sesgados. Pero hoy no podemos dejar de reconocer que un verdadero planteo ecológico se convierte siempre en un planteo social, que debe integrar la justicia en las discusiones sobre el ambiente, para escuchar tanto el clamor de la tierra como el clamor de los pobres“.