Parròquia de Sant Ramon Nonat

El barceloní Daniel Palau fou ordenat bisbe i va prendre possessió al capdavant del bisbat de Lleida el passat dissabte 19 de juliol a la catedral de Lleida. “La nostra Església de Lleida, amb fortaleses i debilitats, molt propera al món rural, conté realitats que reclamen la presència d’ homes i dones de fe”, va dir en la seva primera al·locució als fidels. En un matí que s’ha aixecat fresc a la ciutat, després dels xàfecs de la matinada, però que s’ha calentat progressivament fins arribar als 30 graus al migdia, la celebració va començar a les 11 del matí, amb l’arribada al temple del “nou guia per a la vida espiritual i diocesana de Lleida”, en qui la Santa Seu ha observat “abundància de les imprescindibles virtuts humanes i sacerdotals”, com es recull a la butlla papal de designació del nou bisbe.

“Compta amb el nostre afecte, la nostra col·laboració i les nostres pregàries per continuar pel camí de la coresponsabilitat pastoral, de la implicació de tots els membres en les tasques proposades i, en definitiva, de la sinodalitat a la qual ens crida la nostra Església”, va remarcar Salvador Giménez –bisbe de Lleida sortint-.

La homilia va anar a càrrec de Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, que destacà “la llarga història de fe cristiana de Lleida, de comunitats resistents, d’exilis forçats i de voluntat. Com succeeix a totes les esglésies de la Tarraconense, Lleida ha estat primer cristiana abans que catalana”, destacant Planellas les “grans qualitats humanes, acadèmiques, pastorals i eclesials” del seu “bon amic personal” Daniel Palau.

Enhorabona a Daniel Palau i encomanem-lo al Senyor en la nostra pregària!  

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, va concelebrar la tarda del passat 10 de juny la Missa d’acció de gràcies per la declaració de venerable d’Antoni Gaudí. A l’inici d’aquesta solemne Eucaristia, afectat per una afonia, el cardenal Omella ha cedit la presidència al seus bisbes auxiliars, Mons. David Abadías Aurín i Mons. Javier Vilanova Pellisa. A més del cardenal Omella, han concelebrat des del presbiteri l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, i el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez.

Més de 1.000 persones es van aplegar a la basílica de la Sagrada Família per participar en aquesta celebració. Tot el Poble de Déu present ha pregat per la memòria del venerable Antoni Gaudí.

Mons. Javier Vilanova va llegir la homilia preparada per l’arquebisbe de Barcelona. En el seu escrit, el cardenal Omella demana la intercessió de Gaudí per «construir una societat més fraterna, més justa i més oberta a Déu». També afegeix que «Gaudí ens mostra que es pot ser sant des de la pròpia vocació, des del treball ben fet, des de la bellesa viscuda com servei, des de l’acceptació amorosa i esperançada de la vida tal com se’ns presenta».

En referència a la basílica de la Sagrada Família, dissenyada per Antoni Gaudí, en la homilia s’ha destacat que l’arquitecte reusenc «no només construí un temple, sinó sobretot construí un camí cap a Déu. La seva arquitectura és tota una catequesi silenciosa, una pregària feta pedra que continua evangelitzant. La seva obra segueix avui tocant cors, despertant preguntes, obrint finestres a Déu».

La celebració va finalitzar a la cripta de la Sagrada Família, visitant i venerant la tomba del venerable Antoni Gaudí.

Con corazón lleno de gratitud os saludo a todos al inicio del ministerio que me ha sido confiado. San Agustín escribió: “Nos hiciste para ti, Señor, y nuestro corazón está inquieto hasta que descanse en ti” (Confesiones , 1.1.1). Estos últimos días hemos vivido un momento especialmente intenso. La muerte del Papa Francisco ha llenado de tristeza nuestros corazones y, en estas horas difíciles, nos hemos sentido como aquellas multitudes de las que el Evangelio dice que estaban “como ovejas sin pastor” (cf. Mt 9,36). Sin embargo, el día de Pascua recibimos su bendición final y, a la luz de la Resurrección, afrontamos ese momento con la certeza de que el Señor no abandona nunca a su pueblo, que lo reúne cuando está disperso y que «lo guarda como un pastor a su rebaño» (Jr 31,10).

Fui elegido sin ningún mérito y, con temor y temblor, vengo a vosotros como un hermano que quiere ser servidor de vuestra fe y de vuestra alegría, caminando con vosotros por el camino del amor de Dios, que quiere que todos estemos unidos en una sola familia. Amor y Unidad : estas son las dos dimensiones de la misión confiada a Pedro por Jesús.

Cuando Jesús le pregunta a Pedro: “Simón, hijo de Juan, ¿me amas?” (Jn 21,16), se refiere al amor del Padre. Es como si Jesús le dijera: sólo si has conocido y experimentado este amor de Dios, que nunca falla, podrás apacentar mis corderos; Sólo en el amor de Dios Padre podréis amar a vuestros hermanos “aún más”, es decir, ofreciendo vuestra vida por ellos. A Pedro se le confía pues la tarea de “amar más” y dar la vida por el rebaño. Este, hermanos y hermanas, quisiera que fuera nuestro primer gran deseo: una Iglesia unida, signo de unidad y de comunión, que se convierta en fermento de un mundo reconciliado. Queremos decir al mundo, con humildad y alegria: ¡mira a Cristo! ¿Acércate a Él! ¡Acoged su Palabra que il·lumina y consuela! Escuchemos su propuesta de amor de convertirnos en su única família: en el único Cristo, somos uno . Juntos, como un solo pueblo, como hermanos y Hermanas, caminemos hacia Dios y amémonos unos a otros.