L’ésser humà és creat per Déu per amor i viu en contínua atracció cap a Ell. D’aquesta atracció neix la recerca de quelcom que l’ompli, on entren desitjos que satisfan de manera immediata i a voltes superficial. Però, en allò profund de l’ésser humà, existeix un anhel de plenitud que no es sacia de manera permanent amb res del món.
En la vida de l’ésser humà succeeixen coses que capten més la seva atenció, en funció de la química que generen en ell/a o segons el tipus de pensament, d’espiritualitat, etc. Cóm, partint tots d’una mateixa condició humana, som tan diferents i a la vegada tan radicalment iguals en el desig de ser estimats. I cóm Déu, com a Gran Artista que és, busca enamorar-nos de maneres diverses. Essent fidel a la unicitat de cadascú i estimant-nos a tots amb la mateixa misericòrdia.
I des d’aquest aspecte, des de la realitat de cadascú, ens atreu i ens crida. Es serveix de persones, llocs, pensaments interns, situacions, etc., per cridar-nos i que podem apropar-nos a allò que Déu vol per a nosaltres: l’amor ple. I, poc a poc, aquestes espurnes de plenitud van augmentant les ganes de viure en Crist.
No entra en el cap! Tot un Déu cridant-me per trobar-se amb mi? Jo estic envoltat de gent que em diuen: “No escolto que Ell em cridi”, “No tinc fe, però voldria tenir-ne”, etc. Sens dubte som davant un misteri, però allò que està clar és que vol cridar-nos a tots i que no surt a l’encontre de cada persona de la mateixa manera ni el mateix moment vital. Som tan únics que el Senyor ens fa una crida única. Jesús ho explica mitjançant vàries paràboles, com, per exemple, la del vinyater (Mt 20, 1-7), sortint a hora i a deshora al llarg de tota la jornada per cridar-te a treballar a la seva vinya; o bien la de la invitación al banquete (Mt 22, 1-14), donde, ante la convocatoria gratuita a participar de su amor, algunos la declinan por falta de interés.
El llamamiento del Señor “Id también vosotros a mi viña”, se dirige a cada persona. A ninguno de los invitados se le solicita el currículum. Sólo pide ser acogido en libertad. Sólo pide disponibilidad.
Tenemos mil ejemplos de llamadas, pasando por el Antiguo y el Nuevo Testamento, la vida de los santos/as, la de los que nos rodean y nuestra vida misma. Algunos acogen la llamada al inicio de su andadura terrena, otros en medio, otros en el lecho de muerte…
No tengo en absoluto la respuesta a cómo llama el Señor y por qué permite que unos tengan el don de la fe en un tiempo y otros en otro…
Señor, te pido que me des la capacidad de acogerte en mi vida, al ritmo que consideres mejor para mí. Dame fe y confianza en tus tiempos y la capacidad de escucha y acogida.
