Parròquia de Sant Ramon Nonat

El mes de novembre comença amb dos dies dedicats a mirar més enllà de la vida temporal d’aquest món: el dia 1, la solemnitat de Tots Sants; i l’endemà, el dia 2, la commemoració dels Fidels Difunts.

Són dues festes molt ben relacionades i complementàries, perquè ens parlen de l’esperança cristiana de la vida per sempre. Però cadascuna té el seu sentit propi i val la pena no barrejar ni confondre’n el sentit. ¿Quin és el valor específic de cadascuna d’aquestes festes litúrgiques? Els Sants intercedeixen per nosaltres i en són un ajut; mentre que els difunts demanen el sufragi (l’ajut) de la nostra pregària davant Déu.

El dia de Tots Sants (1 de novembre) els recordem a tots i a totes, tants homes i dones de tots els temps i llocs, coneguts i desconeguts que han estat fidels al camí de l’Evangeli, i que ara són amb Déu per sempre. Aquesta festa ens anima a tenir esperança d’arribar-hi també nosaltres quan arribi la nostra hora. Per això és molt recomanable no esmentar cap nom concret a la missa, perquè en realitat només Déu sap els que gaudeixen de la seva benaurança al cel i son ells -tots sants- els que intercedeixen per nosaltres.

El dia de la Commemoració dels Fidels Difunts (2 de novembre) ens recorda aquells que ja no són amb nosaltres, i afirmem la nostra fe en la resurrecció i la vida eterna que Déu ens ha promès. També és recomanable no esmentar cap nom particular, però, per raons pastorals o bé per la dificultat en anar al cementiri, pregarem per els difunts encomanats, i sobretot aquest any de la pandèmia del covid 19.

La comprensión del ser humano que tiene el cristianismo es muy completa, pues lo entiende como un ser creado por Dios, a su imagen y semejanza, dotándolo de un cuerpo mortal y de un alma inmortal, espiritual, eterna, con inteligencia y voluntad. En el Credo afirmamos la creencia en la “resurrección de la carne” al final de los tiempos, y en la vida eterna. Esto significa que, después de la muerte, no habrá solamente vida del alma inmortal, sino que también nuestros “cuerpos mortales” volverán a tener vida, aunque no igual a la condición de debilidad y mortalidad de la vida presente.

La solemnidad de Todos los Santos, de los más conocidos y de los más desconocidos, pero que ahora forman parte de una inmensa multitud en la Comunión de los Santos formando parte de una única Iglesia: militante, Triunfante y Purgante. Es la Fiesta de los Santos más próximos a nosotros que nos ayudan, nos entienden, son felices y nos esperan en el paraíso. Ellos han ganado.

La muerte nos llegará a todos. La tristeza de la muerte se cambia en la esperanza de ir a las estancias eternas que el Señor nos prepara, en la Casa del Padre. Los justos después de su muerte vivirán para siempre con Cristo resucitado y que El los resucitará en el último día. Nosotros resucitaremos como El, con El, por El. Por el bautismo llevamos el germen pascual de la vida eterna. Pero el “cómo será” sobrepasa nuestro entendimiento y no lo podemos ni imaginar; no es accesible a la razón, solo a la fe. La participación en la Eucaristía nos da ya un anticipo de la transfiguración de nuestro cuerpo por Cristo.

Fuentes: Missa Dominical (MD) 2020/14. Catecismo de la Iglesia Católica.

Comencem el nous curs pastoral 2020-2021 amb unes circumstàncies noves
degut a la pandèmia del virus covid-19. Incerteses, mesures de prevenció
sanitàries, restriccions de moviments i de persones per a fer reunions, etc.
Les normes obligatòries per a les celebracions religioses i per a les reunions
i catequesis són necessàries complir-les:

1. Ús obligatori de la mascareta.
2. Guardar la distància física d’ 1,5 – 2 metres.
3. La Comunió a la mà.
4. Evitar tot contacte.
5. Posar-se gel hidroalcohòlic.
6. Les reunions limitades a 6 persones.
7. Ventilació i desinfecció dels locals.
8. Limitació al 50% de l’aforament.

Tot això dificulta l’activitat pastoral, litúrgica i catequètica de les nostres
parròquies acostumades al trobament de persones, compartir i saludar-se
fraternalment. Malgrat tot, no ens hem d’acovardir ni deixar de fer el que
es pugui fer, si les possibilitats ho permeten. L’activitat normal s’ha
d’equilibrar amb un sentit realista de la prudència i de la responsabilitat
social que ens pertoca.

Després d’uns quans mesos que, per prudència i responsabilitat social hem
tingut l’església tancada als matins, ara la reobrirem com sempre amb les
misses al matí, a les 9h. Igualment les catequesis per infants amb noves
mesures, redistribució dels espais i retardament de l’inici de les sessions
de catequesi: Els de confirmació ja podran començar els grups aquest mes
d’octubre; els de segon curs de catequesi de Primera Comunió començaran
a primers de novembre i els de primer curs de Primera Comunió ho faran
passat reis, el mes de gener. Mentrestant poden fer “catequesi familiar a
casa” amb els materials i el llibre que els facilitem.

Els batejos també els anem fent amb precaucions i limitació de 10 persones
per família. Hem pogut fer la primera convocatòria del Consell pastoral
per tal d’orientar els primers passos d’aquest curs. La veritat és que no es
poden fer masses activitats, per bé que hem de normalitzar-nos en tot allò
que es pugui. El proper dia 24 hi haurà confirmacions.

¿Cómo será el mundo tras el COVID-19? ¿Saldrá una nueva humanidad de
esta pandemia? ¿Qué nos deparará el término acuñado como “nueva
normalidad”?… en el ámbito de la pastoral, de la razón, de las relaciones
humanas, la economía, la política, la cultura o la ciencia.

Esta crisis, no solo es un reto para la pastoral, para razón, para los
sentimientos. Ha despertado en nosotros sensaciones de “temor y miedo”
y, después de la etapa de “autosuficiencia” en la que vivíamos inmersos, se
ha puesto de manifiesto que para hacer frente al peligro no basta con
protegernos a nosotros mismos, sino que es necesario protegernos
mutuamente. El altruismo, la dependencia unos de otros y el valor del
cuidado han resurgido con esta crisis.