Parròquia de Sant Ramon Nonat

El sentit de la Setmana Santa és seguir Jesucrist en aquests dies sants de la seva mort, sepultura i resurrecció. El Tridu pasqual.

En el Diumenge de Rams, Jesús entra a Jerusalem a cavall d’un ase i és aclamat per la gent que l’acompanya, especialment els infants hebreus que canten “Hosanna el Fill de David”. També nosaltres l’aclamem amb els nostres rams. Després Jesús serà condemnat a mort per la seva fidelitat al camí d’amor de Déu. Per això, la nostra aclamació és una afirmació de fidelitat a aquest camí seu.

El Dilluns, Dimarts i Dimecres Sant, són tres dies d’espera, de preparació, de refermament en el nostre desig de seguir Jesús. Bo serà, en aquests dies participar en la celebració de la Penitència, per arribar reconciliats a la Pasqua.

El Dijous Sant. Cap el capvespre comencem ja el Tridu Pasqual celebrant l’Eucaristia, que és com una anticipació del que viurem en aquests dies propers. Jesús ens deixa el Pa i el Vi que seran la seva presència per sempre enmig de la comunitat i, alhora, amb el simbolisme del rentament dels peus ens convida a viure amb una entrega als altres semblant a la que ell ha viscut.

El Divendres Sant. Jesús mor a la creu. Nosaltres, avui, corpresos i agraïts, ens reunim per commemorar la seva passió, per omplir-nos de la gràcia que brolla d’aquesta creu salvífica i per demanar que aquesta gràcia ompli el món sencer amb la seva presència reconciliadora. Contemplant-lo a ell, manifestem la nostra fe i la nostra esperança en el Déu vivent que hem conegut en Jesús i que és sempre font de vida inesgotable.

El Sábado Santo. Este es el día del silencio sepulcral. Es el día de estar cerca del sepulcro de Jesús compartiendo el dolor y, a su vez, la confianza. Como María, su madre, y como todas aquellas otras mujeres que le acompañaron a lo largo de su vida.

La Noche de Pascua. “Esta es la noche en que, rotas las cadenas de la muerte, Cristo asciende victorioso del abismo. ¿De qué nos hubiera haber nacido si no hubiéramos sido rescatados?”, así lo proclamamos en el pregón de Pascua. En esa noche, la más dichosa del año, los cristianos nos reunimos para celebrar que Jesús nos ha abierto las puertas de la vida auténtica para siempre. Y, con gran gozo, renovamos el compromiso bautismal y nos alimentamos del Pan de la Eucaristía para compartir aquella vida renovada que ha renacido de la resurrección gloriosa de Nuestro Señor Jesucristo. Por eso cantamos Aleluya! Al.leluia!

STABAT MATER.- “La Madre estaba llorosa junto a la Cruz, dolorosa, mientras el Hijo colgaba”. / “Por los pecados del mundo vio a Jesús en el profundo tormento y sufriendo azotes”. / “Oh Madre, fuente de amor, hazme sentir tu dolor para que llore contigo” […]

Els horaris de les celebracions de la Setmana Santa seran com els de tots els anys. Els podeu consultar aquí.

El Papa Francesc ha dedicat diverses catequesis de l’audiència general dels dimecres al tema del discerniment espiritual i comunitari. El passat gener en va dedicar una a “l’acompanyament espiritual”. Presentem aquí un breu resum:

L’acompanyament espiritual dona suport al discerniment, important per al coneixement de si mateix, aspecte que és una condició indispensable per al discerniment. Vol dir, mirar-se al mirall espiritual amb l’ajut d’un altre perquè et diu la veritat i així t’ajuda. La gràcia de Déu en nosaltres sempre actua sobre la nostra naturalesa. Donar-se a conèixer, manifestar-se si mateix a una persona que ens acompanyi en el camí de la vida. No que decideixi per nosaltres, sinó que ens acompanyi. I és que sempre ens podem trobar fràgils i pobres en les coses de l’esperit. Les persones que amb humilitat reconeixen les pròpies fragilitats són més comprensives amb els altres. Quan mirem el crucifix, Déu ha baixat precisament a la pobre fragilitat humana. Si mirem el pessebre veiem que Déu arriba en una gran fragilitat humana. Ell ha compartit la nostra fragilitat.

Explicar davant d’un altre (un mestre espiritual, un director espiritual, un acompanyament espiritual, una revisió de vida) el que hem viscut o el que estem buscant ens ajuda a aclarir-nos nosaltres mateixos, sobretot en els moments foscos, i això ens ajuda a veure d’on vénen les arrels de les foscors i superar-les.

El qui ens acompanya no substitueix el Senyor, no fa la feina en lloc de la persona acompanyada, sinó que camina al costat seu, l’anima a interpretar el que passa en el seu cor o en la consciència, el lloc per excel·lència on parla el Senyor. Per això és molt important no caminar sol. Hi ha una dita que diu. “Si vols arribar ràpidament, vés sol; si vols arribar segur, vés amb els altres”, vés acompanyat, vés amb el teu poble (inserits en una Comunitat parroquial, grups, moviments). Això és l’acompanyament espiritual.

La Virgen María es maestra de discernimiento. Habla poco, escucha mucho y guarda todas estas cosas en su corazón. Por ejemplo: ella dice, “Haced lo que él os diga”. Ella hace el gesto de señalar con el dedo hacia quién debemos dirigirnos, pues ella siempre señala a Jesús.

Sobre todo, el discernimiento es un don de Dios que hay que pedir constantemente, sin nunca suponer que somos expertos y autosuficientes. Señor danos la gracia de saber discernir en los momentos de la vida, qué he de hacer, qué debo entender y cuál es la persona que me ayude a discernir.

La voz del Señor se puede reconocer siempre, tiene un estil único, es una voz pacífica, anima y da seguridad en las dificultades. Tal como enseñan los Salmos, sus Palabras iluminan nuestros pasos, es una luz en nuestro camino.

El discernimiento tiene el objetivo de reconocer la salvación hecha por el Señor en mi vida, me recuerda que no estoy solo y que, si sigo luchando, es porque lo que está en juego es importante. El Espíritu Santo siempre está con nosotros, tanto en el discernimiento espiritual personal como en el comunitario. Hay que invocarle siempre. No dejar nunca el diálogo con el Espíritu Santo. ¡Adelante, con valentía y con alegría!

Fuente: Papa Francisco, audiencias generales, 2022-2023.