El sentit de la Setmana Santa és seguir Jesucrist en aquests dies sants de la seva mort, sepultura i resurrecció. El Tridu pasqual.

En el Diumenge de Rams, Jesús entra a Jerusalem a cavall d’un ase i és aclamat per la gent que l’acompanya, especialment els infants hebreus que canten “Hosanna el Fill de David”. També nosaltres l’aclamem amb els nostres rams. Després Jesús serà condemnat a mort per la seva fidelitat al camí d’amor de Déu. Per això, la nostra aclamació és una afirmació de fidelitat a aquest camí seu.

El Dilluns, Dimarts i Dimecres Sant, són tres dies d’espera, de preparació, de refermament en el nostre desig de seguir Jesús. Bo serà, en aquests dies participar en la celebració de la Penitència, per arribar reconciliats a la Pasqua.

El Dijous Sant. Cap el capvespre comencem ja el Tridu Pasqual celebrant l’Eucaristia, que és com una anticipació del que viurem en aquests dies propers. Jesús ens deixa el Pa i el Vi que seran la seva presència per sempre enmig de la comunitat i, alhora, amb el simbolisme del rentament dels peus ens convida a viure amb una entrega als altres semblant a la que ell ha viscut.

El Divendres Sant. Jesús mor a la creu. Nosaltres, avui, corpresos i agraïts, ens reunim per commemorar la seva passió, per omplir-nos de la gràcia que brolla d’aquesta creu salvífica i per demanar que aquesta gràcia ompli el món sencer amb la seva presència reconciliadora. Contemplant-lo a ell, manifestem la nostra fe i la nostra esperança en el Déu vivent que hem conegut en Jesús i que és sempre font de vida inesgotable.

El Sábado Santo. Este es el día del silencio sepulcral. Es el día de estar cerca del sepulcro de Jesús compartiendo el dolor y, a su vez, la confianza. Como María, su madre, y como todas aquellas otras mujeres que le acompañaron a lo largo de su vida.

La Noche de Pascua. “Esta es la noche en que, rotas las cadenas de la muerte, Cristo asciende victorioso del abismo. ¿De qué nos hubiera haber nacido si no hubiéramos sido rescatados?”, así lo proclamamos en el pregón de Pascua. En esa noche, la más dichosa del año, los cristianos nos reunimos para celebrar que Jesús nos ha abierto las puertas de la vida auténtica para siempre. Y, con gran gozo, renovamos el compromiso bautismal y nos alimentamos del Pan de la Eucaristía para compartir aquella vida renovada que ha renacido de la resurrección gloriosa de Nuestro Señor Jesucristo. Por eso cantamos Aleluya! Al.leluia!

STABAT MATER.- “La Madre estaba llorosa junto a la Cruz, dolorosa, mientras el Hijo colgaba”. / “Por los pecados del mundo vio a Jesús en el profundo tormento y sufriendo azotes”. / “Oh Madre, fuente de amor, hazme sentir tu dolor para que llore contigo” […]