La paraula “Quaresma” és una abreviatura del llatí “quadragesimam diem”, doncs fa referencia als 40 dies que té per a la maduració en la fe feta vida davant l’aconteixement de la Pasqua. Temps de conversió, de canvi, de revisió de vida que significa orientar-nos a produir efectes en la nostra tolerància i misericòrdia. La litúrgia d’aquest temps ha canviat poc des del Concili Vaticà II, però la sociología que ens envolta als fidels és una altra història. Els carnestoltes han pres els carrers i els cristians constatem que ja no tenim el vent de popa que tan còmodament ens ajudava a les penitències i els ritus.

La conversión es ahora una tarea que nos descoloca ante la indiferencia generalizada frente al fenómeno religioso. La Cuaresma actual parece un anacronismo ante la desconexión social con la fe y con el propio carnaval, que en algunos sitios ya incluso se alarga hasta penetrar varias semanas de Cuaresma. Cuando el ser humano cree que tiene todo el mérito de lo logrado, entonces sobran la conversión y la Cuaresma.

La Quaresma d’avui és més que mai temps de canvi esperançat, una oportunitat per fer patent les contradiccions i repensar-les a la llum de l’Evangeli. Convertir-se és viure allò que diem creure. Els signes que ens transformen passen per aquells camins que fan de la creu diària (misèries personals, orgulls, envejes, egoismes diversos, dolors sobrevinguts…) com a lloc de transformació personal en amor lluminós per a nosaltres i per als qui ens envolten, ansiosos com estan de veure i de que algú els mostri el Camí i el sentit d’aquesta vida.

Que todo siga igual no tiene sentido. Por tanto, es la madurez cuaresmal la que se impone trabajar para ser la mejor posibilidad de uno mismo y con los demás. Esa es la batalla silenciosa y difícil que debemos afrontar durante estas semanas en medio de nuestras dificultades personales y de un escenario materialista asfixiante. Pero si pensamos en el Maestro, no lo tuvo mejor en aquella sociedad teocrática más asfixiante todavía.

Para vivir con intensidad de la Cuaresma, la parroquia pone a nuestra disposición unos actos (Via Crucis, Sopar de la Fam, Retiro espiritual….) que encontraréis en esta misma web (id a la página de Horarios de Cuaresma).  

D’altra banda, a nivel de parròquia, desitjo de cor que com a comunitat anem “calentant motors” i preparant-nos per celebrar el centenari de la Primera Pedra. Segons podem observar a la làpida del presbiteri, la primera pedra fou col·locada el 3 de Maig de 1925. Per tant, conscienciem-nos de viure amb goig aquesta efeméride, tot tenint ben present tants homes i dones que al llarg d’un segle han participat de la vida cristiana de Sant Ramon Nonat: preveres, diaques, laics/ques, religiosos/es, etc. A mesura que s’acosti la data, us anirem informant dels actes que hem preparat per viure aquest aniversari tan especial i solemne.

El rector, mossèn Joan.