La “qüestió de l’aigua” a Laudato si’

El Papa Francesc tracta el problema de la “qüestió de l’aigua” a l’Encíclica Laudato ‘Si (“Lloat sigueu”), 2015. El problema ens ve a conseqüència de l’esgotament dels recursos naturals i del canvi climàtic. La publicació d’aquesta encíclica sobre la cura del Planeta, la casa comú, que ens proporciona els recursos dels béns de la terra i és salvaguarda del medi ambient contribuí molt positivament a l’Acord de París sobre la reducció del CO2 en un 25% les emissions de diòxid de carboni abans del 2030. L’Església té un missatge a dir que hem de prendre consciència en els moments actuals.

Heus aquí com ho explica el Papa: “L’aigua potable i neta representa una qüestió de primera importància, perquè és indispensable per a la vida humana i per a sustentar els ecosistemes terrestres i aquàtics. Les fonts d’aigua dolça abasten sectors sanitaris, agropecuaris i industrials. El proveïment d’aigua va restar relativament constant durant molts temps, però ara en molts llocs la demanda supera l’oferta sostenible, amb greus conseqüències a curt i llarg termini. Grans ciutats que depenen d’un important nivell d’emmagatzemament d’aigua sofreixen períodes de disminució del recurs, que en els moments crítics no s’administra sempre amb una adequada governança. La pobresa de l’aigua socials es dona especialment a l’Àfrica, on grans sectors de la població no accedeixen a l’aigua potable o pateixen secades que dificulten la producció d’aliments. En alguns països hi ha regions amb aigua abundant i al mateix temps altres que pateixen gran escassesa” (n. 28).

Según los expertos, además, a consecuencia del cambio climático como la falta de agua, habrá islas que desaparecerán bajo el mar y habrán países con temperaturas de 50 grados que serán inhabitables. Es claro, pues, que como anuncia el Papa: “Una mayor escasez de agua provocará el aumento del costo de los alimentos y de distintos productos que dependen de su uso. Algunos estudios han alertado sobre la posibilidad de sufrir una escasez aguda de agua dentro de pocas décadas si no se actúa con urgencia. Los impactos ambientales podrían afectar a miles de millones de personas, pero es previsible que el control del agua por parte de grandes empresas mundiales se convierta en una de las principales fuentes de conflictos de este siglo” (n. 31)

Así, pues, “La espiritualidad cristiana propone un modo alternativo de entender la calidad de vida, y alienta un estilo de vida profético y contemplativo, capaz de gozar profundamente sin obsesionarse por el consumo. Es importante incorporar una vieja enseñanza, presente en diversas tradiciones religiosas, y también en la Biblia. Se trata de la convicción de que «menos es más». La espiritualidad cristiana propone un crecimiento con sobriedad y una capacidad de gozar con poco. Es un retorno a la simplicidad que nos permite detenernos a valorar lo pequeño, agradecer las posibilidades que ofrece la vida sin apegarnos a lo que tenemos ni entristecernos por lo que no poseemos. Esto supone evitar la dinámica del dominio y de la mera acumulación de placeres” (n. 222).

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Vida parroquial

  • Aquest dilluns 22 de maig ha mort a Barcelona el P. Víctor Codina, jesuïta, que va col·laborar a la nostra parròquia pels volts dels anys 80. Descansi en pau.
  • Confirmacions. El diumenge 25 de juny a la missa de les 13h. Es confirmaran 13 nois i noies i 6 adults que ho han demanat. Presidirà el bisbe aux. Mons. Sergi Gordo.
Publicat dins de Vida parroquial | Deixa un comentari

Dels primers cristians de Jerusalem

Dels primers cristians de Jerusalem data de l’inici del cristianisme a Jerusalem, amb la resurrecció del Senyor. Avui dia encara hi ha conflictes a entre jueus (majoria) i cristians (minoria).

Enguany hem tingut la feliç coincidència en que els dies sants de la Passió del Senyor, dijous sant (6 d’abril), divendres sant (7 d’abril) i el diumenge de resurrecció (9 d’abril) han estat els mateixos que es van succeir els dies del 6 al 9 d’abril de l’any 30 després de Crist, (30 dC). Aquell any va coincidir la pasqua amb la nostra data de l’any 2023.

Fixem, doncs, algunes dates que ens ajudaran a situar els inicis de l’Església en la trama dels fets de la història humana. D’antuvi, cal dir que a conseqüència d’un error de càlcul en el calendari gregorià fet a l’Edat Mitjana, hem de situar el naixement de Jesús a la ciutat de Betlem l’any 5 abans de la nostra era. El gran fet històric de la Resurrecció del Senyor se situa a l’alba del diumenge 9 d’abril (com la d’aquest any, 2023) de l’any 30 (durant molt temps, erròniament, tingut per l’any 33 de la nostra era). La Pentecosta queia aquell any el 28 de maig (també com ara el 2023).

Vuit anys més tard, l’any 38, fou fundada la primera gran comunitat cristiana a Antioquia de Síria, a 650 quilòmetres al nord de Jerusalem. El Concili apostòlic de Jerusalem, que tingué un gran abast, va tenir lloc el 49 (entre setembre i octubre).

A Roma van morí màrtirs els apòstols Pere, l’any 64, i Pau, l’any 67. El magnífic gran temple de Jerusalem, símbol del judaisme, va ser destruït pels exèrcits romans l’any 70 dC. El darrer dels apòstols, Sant Joan Evangelista, mor a Efes pels volts de l’any 100 dC. L’Església establerta sobre el fonament dels apòstols.

Dentro del Barrio Cristiano está la Iglesia del Santo Sepulcro, un centro importante para los cristianos en todo el mundo. Está localizada en un sitio que es central en la historia de Jesús, su muerte, crucifixión y resurrección. Según la mayoría de las tradiciones cristianas, Jesús fue crucificado allí, en el Gólgota -o Colina del Calvario-, su tumba está ubicada dentro del sepulcro y éste también fue el lugar de su resurrección.

La iglesia está administrada conjuntamente por representantes de las distintas denominaciones cristianas, principalmente el Patriarcado Greco Ortodoxo, los frailes franciscanos de la Iglesia Católica y el Patriarcado Armenio. Pero también por las iglesias ortodoxas etíope, copta y siria. Es uno de los principales destinos de peregrinaje para millones de cristianos en todo el mundo que visitan la tumba vacía de Jesús y buscan el testimonio de la fe, el consuelo y redención orando en los Santos Lugares.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Vida parroquial

  • El diumenge dia 16 d’abril es va fer la Trobada arxiprestal de Pasqua a la nostra parròquia, seguint la pregària del Via Lucis i després un berenar fratern. Tothom va quedar del tot satisfet. En n’alegrem. Moltes gràcies al qui ho van preparar i als qui hi van participar.
  • Excursió a Lourdes organitzat pel nostre Arxiprestat Torrassa-Collblanc, del 30 de juny al 2 de juliol. Preu per persona 175 €. Apuntar-se en horaris del despatx parroquial. Places limitades.
  • Jornada de recés espiritual a la Casa d’espiritualitat Cova de Sant Ignasi, a Manresa. Dia 6 de maig. Preu 30 €. Organitza Caritas diocesana. Interessats escriviu a jcasassas@caritas.barcelona
Publicat dins de Vida parroquial | Deixa un comentari

El rincón de pensar. El origen del Via Crucis

Viacrucis o Vía crucis es un antiguo acto de devoción que realizan los cristianos para recordar y representar la pasión y muerte de Jesucristo a lo largo del camino hasta el Calvario. Viacrucis deriva del latín via crucis y significa “camino de la cruz”. El Viacrucis está compuesto por catorce estaciones que representan el sufrimiento de Jesús, desde su condena hasta su sepultura. En el año 1991 el papa Juan Pablo II incorporó una última estación, el número quince, a fin de agregar el momento de la resurrección de Jesucristo.

El origen del Viacrucis data de los primeros años del cristianismo, cuando los cristianos veneraban aquellos lugares que se relacionaban con la vida y muerte de Jesucristo en Jerusalén. De hecho, se dice que la misma María, madre de Jesús, visitaba a diario cada uno de estos espacios. Esta costumbre se fue extendiendo a cada vez más personas que buscaban visitar los lugares santos donde había estado Jesucristo a lo largo de su pasión, muerte y resurrección. Tras las Cruzadas, la devoción por realizar el Viacrucis se expandió a otros territorios donde había cristianos para manifestar la fe y recordar y agradecer el sacrificio de Jesucristo por la salvación de la humanidad. De esta manera, los devotos que no tenían la posibilidad de llegar hasta Jerusalén, podrían realizar el Viacrucis en sus pueblos o ciudades a fin de cultivar y reavivar su fe cristiana. Se atribuye la propagación del Viacrucis a los franciscanos, que recibieron una indulgencia del papa Inocencio XI para custodiar los lugares santos donde estuvo Jesús. Los franciscanos establecieron las catorce estaciones del Viacrucis en sus iglesias, precedida obligatoriamente por un sacerdote franciscano.

Publicat dins de El racó de pensar | Deixa un comentari