Parròquia de Sant Ramon Nonat

Durant la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) de Lisboa escoltàvem com el papa Francesc ens deia: «Si Déu ens crida pel nostre nom, és perquè per a Ell, cadascun de nosaltres és un rostre, una cara, un cor». Déu ens crida pel nostre nom, ens mira als ulls, ens convida a seguir-lo: «vine i segueix-me» (Mt 19,21). Ens parla al cor. Com ens deia el papa Francesc: «Déu ens estima tal com som» i quan aquesta alegria ha tocat els nostres cors, com Maria, hem de sortir a l’encontre de l’altre «perquè l’alegria és missionera, no és per a un mateix, és per a l’altre». Som cridats a seguir el Senyor com a sacerdots al servei dels germans. No hi ha alegria més gran. El papa Francesc, fent seves les paraules de Crist ressuscitat ens demanava que no tinguéssim por (Jo 6,20), ens demanava que no sucumbíssim davant les pors: «Substituïu les pors per somnis! No sigueu administradors de pors ni de temors, sinó promotors de somnis!». Ens pot fer por o ens pot generar respecte respondre afirmativament a la crida del Senyor. És normal. És humà, però és més humà saber confiar, fiar-se i deixar-se estimar. Respondre des de la confiança, des de la fe, des de l’esperança i des de l’amor. Això sí que és humà! Digueu sí al Senyor! «Perquè qui estima no es queda de braços plegats; qui estima corre a posar-se al servei dels altres».

Joves, us demano que entreu en el silenci del vostre cor, en l’espai sagrat de la pregària. Us demano que escolteu la Veu de l’Estimat i que acolliu amb pau i confiança el que us proposa com a camí ple de llum i sentit per a les vostres vides. Us demano que si sentiu que el Senyor us crida al sacerdoci, no sucumbiu a pors ni a temors, ans al contrari. Us demano que plens d’una gran alegria i de reverència sigueu generosos i agraïts. Us demano que discerniu aquesta crida acompanyats d’un guia espiritual i de l’equip de pastoral vocacional. Us demano que poseu el regal que heu rebut al servei dels germans. Us demano que, seguint la iniciativa de Déu, sigueu sacerdots de Crist. Us demano que digueu que sí a Jesús!

Orad por las vocaciones.-

Como nos recuerda el decreto del Vaticano II sobre la formación sacerdotal, «toda la comunidad cristiana debe velar por las vocaciones» (OT 2). Es necesario promover una cultura vocacional en el sentido más amplio, es decir, es necesario enseñar a los jóvenes a descubrir la vida misma como vocación. Rogad por todas las vocaciones, porque todas son buenas y necesarias. Y, de manera particular, me atrevo a pediros que oréis con fuerza y constancia para que el Señor envíe jóvenes generosos a nuestro Seminario. Os pido que en las oraciones personales y comunitarias pidáis al dueño de los sembrados que envíe más segadores (Mt 9,38). Os pido que oréis con fuerza al Padre del Cielo para que tengamos más vocaciones sacerdotales. Necesitamos vocaciones que, imitando a Cristo Buen Pastor, quieran dar la vida por los hermanos con generosidad y alegría.

+ Cardenal-Arquebisbe Omella