Aviat iniciarem una nova Quaresma i, amb ella, podem reflexionar quin lloc ocupa la Paraula de Déu en el meu ésser. No cal dir que la Paraula hauria d’ocupar un lloc central en la vida de la comunitat cristiana com a font directa de la nostra conversió personal i transformació evangèlica. Segons un estudi d’opinió, el percentatge de famílies espanyoles que tenen una Bíblia a casa tot just arriba al 50%, però la dada preocupant és que només un 2% l’utilitzen per a una lectura assídua.

La primera reflexió per aquest temps quaresmal és que no som allò suficientment conscients de, fins a quin punt, estem abduïts per la cultura del consumisme i laminats per la seva conseqüència més letal: la crisi espiritual juntament amb la indiferència cap a tot allò que soni a religiós. L’ésser humà està en un núvol de supèrbia per les fites increïbles que la ciència li dóna cada vegada amb major tendència al consum i a la comoditat. Per tant, qualsevol missatge de salvació i de conversió, almenys en aquesta cultura hedonista, té moltes paperetes de no tenir resposta.

Afirmava el cardenal Carlo Mª Martini, arquebisbe de Milà: “Una espiritualitat cristiana no basada en l’Escriptura, difícilment podrà sobreviure en un món complex, difícil, fragmentat i desorientat com el modern”. Curiosament, en altres latituds com la Índia, Àfrica o l’Extrem Orient creix l’interès de la Paraula bíblica, atrets pel seu missatge d’amor, fraternitat i alliberació del Regne de Déu, malgrat no sigui d’aquest món.

Una segona  reflexió entorn la Paraula mateixa: Déu es va fer humà per mostrar-nos de la manera més propera possible el rostre del Pare que opera nit i dia a través de l’Esperit Sant. Per tant, la lectura de la Bíblia apunta directament a cada persona i a cada comunitat eclesial per entendre els signes dels temps: què ens diu Déu a cadascú, aquí i ara, per escoltar-lo i orientar la vida des de la voluntat del Pare.

No se trata de una lectura plana de la Palabra, rutinaria e individualista, como hemos socializado en muchas de nuestras celebraciones eucarísticas. Se trata, de acceder al texto sagrado desde la vida y para vida, desde la escucha y para la acción. Una lectura y relectura del texto elegido, una sencilla meditación en escucha activa para discernir qué me dice Dios. Con esta actitud propiciamos el descanso en Dios y nos fortalecemos en Él sacando conclusiones en forma de compromiso práctico para nuestra vida.

La Palabra nos lleva a la acción como tan bellamente nos lo resumió la madre Teresa de Calcuta mostrando un sencillo y profundo camino de conversión liberadora de manera admirable: “El fruto del silencio es la oración; el fruto de la oración es la fe; el fruto de la fe es el amor; el fruto del amor es el servicio; el fruto del servicio es la paz”.

Para prepararnos a vivir una experiencia verdaderamente pascual, es preciso recuperar lo que tanto hincapié hizo el Concilio Vaticano II: la escucha y la proclamación confiada del Evangelio. Una preparación para catequizar (hacernos eco) de la Buena Nueva apoyados en la Palabra como medio para la acción, porque ahora se nos reconoce más por nuestras prácticas litúrgicas que por nuestra práctica evangélica comprometida. Necesitamos con urgencia, la Iglesia toda, especialmente la de los países más ricos y poderosos, proclamar la Palabra con nuestras obras. Primero, recuperando su lectura y escucha; y en segundo lugar, llenos del Espíritu, dar ejemplo con nuestras obras. A la vista de nuestro entorno, quizá lo veamos imposible, pero no lo es para Dios. Depende de nuestra voluntad de conversión. Y la Cuaresma ya nos interpela.