En motiu del 60è. aniversari dels decrets conciliars Optatam totius i Presbyterorum ordinis, el papa Lleó ha publicat una carta apostòlica, titulada Una fidelitat que genera futur, en la qual proposa una reflexió ampla sobre la identitat, la vida i la missió del sacerdoci ministerial en el context actual de l’Església. El document convida a rellegir els textos del concili Vaticà II com una “memòria viva”, subratllant que la renovació de l’Església depèn en gran mesura de la fidelitat dels preveres a la seva vocació i a la missió rebuda. En aquest marc, el papa situa la fidelitat no com una actitud estàtica, sinó com un camí permanent de conversió, arrelat en la relació personal amb Crist i sostingut per la gràcia del sagrament de l’Orde. El Sant Pare recorda que tota vocació sacerdotal neix de la trobada amb Crist, que crida lliurement i confia una missió. La fidelitat, afirma, s’enforteix quan el prevere torna una i altra vegada a aquell primer “sí”, especialment en els moments de prova, temptació o cansament. En aquest sentit, el papa insisteix en la importància de la pregària, l’escolta de la Paraula, la celebració fidel dels sagraments i l’acompanyament espiritual com a medis concrets per custodiar la vocació al llarg del temps. La fidelitat sacerdotal no equival a immobilitat ni a replegament, sinó que implica una formació permanent, entesa com actualització constant de la pròpia vocació. El papa recorda que el concili ja advertia que la formació no conclou amb la sortida del seminari, i anima als preveres a cuidar el creixement espiritual, intel·lectual i pastoral al llarg de tota la vida.

Lleó XIV no esquiva les dificultats que han marcat al clergat en les darreres dècades. Reconeix que la crisi de confiança provocada pels abusos comesos per membres del clergat ha posat de relleu la urgència d’una formació més integral i d’una maduresa humana sòlida. En aquest context, la fidelitat sacerdotal apareix lligada no només a la perseverança en el ministeri, sinó també a la coherència de vida, a la humilitat i a la capacitat d’assumir responsabilitats en veritat. El papa es refereix també al dolorós fenomen dels sacerdots que abandonen el ministeri, convidant a mirar-ho amb atenció pastoral i no únicament des d’una perspectiva jurídica. Finalment, aspecte fonamental del document és la fraternitat presbiteral, que es viu en comunió amb el bisbe i amb els altres companys preveres, especialment atenent als malalts i als ancians.