Els textos de la litúrgia del Nadal, sobretot l’impressionant pròleg de l’evangeli de Joan, ens expressen la grandesa que s’engloba en el Misteri de Nadal.
“En el principi existia la Paraula”, així comença l’evangeli de Joan. També la Bíblia comença amb una afirmació semblant: “En el principi creà Déu el cel i la terra”. Els biblistes insisteixen en que la primera experiència religiosa del poble d’Israel fou la de Jahvé alliberador i que, només més tard, comencen a parlar del seu Déu com a creador. Quelcom semblant succeeix als que conegueren Jesús: primer l’afirmen com a salvador, com a Senyor. És, en una segona reflexió, recollida sobretot en alguns himnes cristològics de sant Pau i pel mateix pròleg de l’evangeli de Joan, quan la fe cristiana comença a parlar de Jesús com la Paraula que estava amb Déu i era Déu. Unint aquest pròleg amb l’inici del Gènesi, podem afirmar: “En el principi, per mitjà de la Paraula, Déu creà el cel i la terra”.
Existeixen múltiples maneres de minimitzar el Nadal cristià. I no és l’única el quedarnos en aquell Nadal neopagà del consum i del malbaratament. És també minimitzar-la convertir-la únicament en una entranyable festa familiar en la qual donem sortida als bons sentiments que portem dins amb obsequis, regals i àpats suculents.
Celebrar el Nadal és afirmar que el gran Déu, al que l’ésser humà ha buscat des que començà a ser-ho, sobre el que han especulat tants filòsofs que han intentat explicar els enigmes de l’univers i de l’home, s’ha fet carn, s’ha fet un infant com els nostres infants, ha nascut plorant com els nostres infants, ha estat embolicat en bolquers com els nostres petits…
Celebrar la Navidad es afirmar que la Palabra que estaba junto a Dios y era Dios, por la que todo se hizo y sin que exista nada que no haya sido hecho en ella, se ha hecho hombre; que la plenitud de luz y de vida de la Palabra ha desbordado sobre nuestra tiniebla y nuestra muerte. O, como afirma el comienzo de la Carta a los Hebreos : “el Dios que se había manifestado en distintas ocasiones y de muchas maneras a los hombres, “ahora, en esta etapa final, nos ha hablado por el Hijo”. Esto es celebrar la Navidad.
Todos nuestros intentos por balbucear el misterio impenetrable de Dios deben arrancar desde ese Niño. Así comprendemos, como decía Zacarías, padre del Bautista, que “la entrañable misericordia de nuestro Dios” nos ha visitado, luz que ilumina nuestra tiniebla, vida que da aliento a nuestras muertes. Esto es celebrar la Navidad.
Hoy, porque celebramos la Navidad, los cristianos tenemos que proclamar la dignidad y el inmenso valor de todo ser humano. Para Dios, el hombre es tan importante, que Él mismo se ha hecho hombre. Para Dios, la historia de la humanidad es tan importante que Él ha formado parte de lo mejor de nuestra historia. Para Dios la condición humana es tan sublime que ha sido posible que esa Palabra, que existía desde el principio y en la que todo ha sido creado, se encarnase en el hombre.
No es sólo que el nombre de Dios se haya añadido a los grandes nombres de nuestra historia; es el mismo hombre, todo hombre, el que queda engrandecido, porque la condición humana ha sido capaz de albergar al mismo Dios. Esto es lo que celebramos en la Navidad.
MOLT BON NADAL!!
Parròquia de Sant Ramon Nonat 