L’espiritualitat benedictina és la de Sant Benet. Els trets distintius i fonamentals d’aquest text que defineix l’espiritualitat del monacat benedictí són tres: un fort cristocentrisme, la vida comunitària desenvolupada en l’amor fratern i el servei mutu i l’acolliment dels qui s’acosten al monestir. Tota la regla de Sant Benet està centrada en la persona de Jesucrist. No tant en el Jesús de la història com en el ressuscitat que és Senyor i Rei; de fet mai no apareix el nom de Jesús, fins i tot en les cites d’alguns textos bíblics que el contenen. La referència sempre és a Crist, al Senyor. La solemnitat de Pasqua és la que regula l’horari de l’any i de la jornada i de la pasqua setmanal, que és diumenge, on raja la gràcia perquè els monjos puguin oferir la seva vida com a servei als altres. Les relacions fraternes mateixes estan marcades per la fe en la presència de Crist al germà. La comunitat benedictina és estable. A causa de l’estabilitat en un mateix monestir, les comunitats benedictines han estat sempre molt arrelades al territori, a la societat que l’envolta i a l’Església local. Aquí tenim el Monestir benedictí de Montserrat. L’hospitalitat és característica de l’espiritualitat benedictina. Tot monestir ha de tenir un lloc per acollir els hostes, que han de ser acollits i tractats com si fossin el mateix Crist. És l’ordre benedictina.

L’espiritualitat franciscana és la de Sant Francesc d’Assís. És una espiritualitat d’encarnació, terrenal; Déu és a prop de la Creació, no lluny, “allà dalt”. Com Sant Bonaventura va dir, Déu s’inclina cap a nosaltres, per aixecar-nos. L’espiritualitat franciscana venera l’Eucaristia com la humilitat de Déu cap a nosaltres. L’espiritualitat franciscana inclou l’obediència i la fidelitat a l’Església i al Magisteri. L’espiritualitat franciscana depèn de la síntesi de l’acció i de la contemplació. La contemplació és l’impuls per a la missió. L’espiritualitat franciscana entén l’autoritat i l’obediència en termes de servei mutu, no de submissió o de dominació. L’espiritualitat franciscana té un profund respecte per la persona humana, perquè està feta a imatge i semblança de Déu i valora i estima la creació com a Germà i Germana, reflexes de la bondat i la glòria de Déu. L’espiritualitat franciscana entén que la creació i el món, malgrat l’impacte del pecat, continuen sent fonamentalment bones com a regals de Déu i testimoni de fraternitat. L’espiritualitat franciscana reconeix la necessitat del treball humà i la dignitat dels treballadors; insisteix en un compromís amb la justícia social mitjançant la recerca de la solidaritat amb els pobres i marginats com a imatges de Crist Crucificat. L’espiritualitat franciscana cerca la pau i la reconciliació. És l’Ordre Franciscana.

La espiritualidad dominica es la de Santo Domingo de Guzmán. Los cuatro pilares que comparte toda la Familia Dominica: la oración, la comunidad, el estudio y la predicación. Pero también existen otros elementos que son característicos de alguna u otra de las ramas que conforman la familia dominica: la mendicación, la docencia en Sagrada Teología, la itinerancia, el sistema de gobierno democrático y la pluralidad, la educación, la oración contemplativa… Todos estos elementos muestran, en cierta manera, cómo seguir a Jesucristo según el estilo de Santo Domingo y que fue desarrollado por sus hermanos frailes y hermanas monjas en la Orden de Predicadores o Dominicos.