Un missatge d’Advent i de Nadal: l’aventura de la família

L’aventura de la família, malgrat les dificultats i les incògnites, és única i apassionant. Requereix valor, paciència, dedicació; requereix la humilitat de fer que el “jo” de cadascú passi a un segon pla per exaltar el “tu” representat en l’altre -que pot ser el marit, per la dona, pels fills, pels avis- per construir així una comunitat de vida basada en l’amor i en l’acceptació mútua. L’Advent i el Nadal son un missatge per a la família.

Conviure i acceptar-se requereix per a qualsevol persona rebaixar una mica l’amor propi, diàriament, acceptant que cal deixar-li espai als desitjos i les necessitats de l’altre que tenim al costat. Això ens fa sentir feliços, plens i realitzats. Els esposos ho experimenten de manera especial quan neix un fill. Un pare i una mare prou saben la fatiga i els sacrificis que costa portar un fill al món, l’arribada del qual està destinada a canviar per sempre les seves vides, tot sacsejant-les.

L’alegria per la seva arribada fa que tot patiment desaparegui i fa que oblidem fins i tot el part mateix. Tenir un fill i criar-lo fa que els joves pares s’adonin de quins sacrificis han fet els que ara són avis, i això millora el sentit de gratitud pel do de la família i per tot l’amor que s’ha rebut. El fet de cuidar els fills porta a l’esperança que un dia es tornarà, quan ells tinguin cura dels seus pares ancians i no els deixaran sols.

El Papa Francisco en Amoris Laetitia se refiere a menudo a la importancia de los pequeños gestos diarios en el interior de la familia. Son tres palabras mágicas: “perdón”, “por favor” y “gracias”. ¡Tres palabras clave! Cuando en una familia no se es entrometido y se pide “permiso”, cuando en una familia no se es egoísta y se aprende a decir “gracias”, y cuando en una familia uno se da cuenta que hizo algo malo y sabe pedir “perdón”, en esa familia hay paz y hay alegría. Seamos generosos para repetir esas palabras día a día, porque algunos silencios pesan, a veces incluso en la familia, entre marido y mujer, entre padres e hijos, entre hermanos. En cambio, las palabras adecuadas, dichas en el momento justo, protegen y alimentan el amor día tras día. La discordia y la infidelidad son los grandes enemigos de la unión matrimonial; pero, el mayor antídoto frente a la ruptura, es el perdón. Muchas parejas fracasan porque no saben perdonar ni pedir perdón. Las crisis en los matrimonios se dan, principalmente, por cierta incapacidad en los esposos para perdonarse. Hay que saber perdonar y ser perdonados. Todo esto se realiza en un camino de permanente crecimiento. Esta forma tan particular de amor que es el matrimonio, está llamada a una constante maduración, porque en el amor no se le puede fijar un límite; siempre aumenta. Más y más constantemente bajo el impulso de la gracia divina: con más actos de amor, con actos de cariño más frecuentes, más intensos, más generosos, más tiernos, más alegres. plenamente cada día, con ayuda de la gracia divina.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.