L’aventura de la família, malgrat les dificultats i les incògnites, és única i apassionant. Requereix valor, paciència, dedicació; requereix la humilitat de fer que el “jo” de cadascú passi a un segon pla per exaltar el “tu” representat en l’altre -que pot ser el marit, per la dona, pels fills, pels avis- per construir així una comunitat de vida basada en l’amor i en l’acceptació mútua. L’Advent i el Nadal son un missatge per a la família.
Conviure i acceptar-se requereix per a qualsevol persona rebaixar una mica l’amor propi, diàriament, acceptant que cal deixar-li espai als desitjos i les necessitats de l’altre que tenim al costat. Això ens fa sentir feliços, plens i realitzats. Els esposos ho experimenten de manera especial quan neix un fill. Un pare i una mare prou saben la fatiga i els sacrificis que costa portar un fill al món, l’arribada del qual està destinada a canviar per sempre les seves vides, tot sacsejant-les.
L’alegria per la seva arribada fa que tot patiment desaparegui i fa que oblidem fins i tot el part mateix. Tenir un fill i criar-lo fa que els joves pares s’adonin de quins sacrificis han fet els que ara són avis, i això millora el sentit de gratitud pel do de la família i per tot l’amor que s’ha rebut. El fet de cuidar els fills porta a l’esperança que un dia es tornarà, quan ells tinguin cura dels seus pares ancians i no els deixaran sols.
El Papa Francisco en Amoris Laetitia se refiere a menudo a la importancia de los pequeños gestos diarios en el interior de la familia. Son tres palabras mágicas: “perdón”, “por favor” y “gracias”. ¡Tres palabras clave! Cuando en una familia no se es entrometido y se pide “permiso”, cuando en una familia no se es egoísta y se aprende a decir “gracias”, y cuando en una familia uno se da cuenta que hizo algo malo y sabe pedir “perdón”, en esa familia hay paz y hay alegría. Seamos generosos para repetir esas palabras día a día, porque algunos silencios pesan, a veces incluso en la familia, entre marido y mujer, entre padres e hijos, entre hermanos. En cambio, las palabras adecuadas, dichas en el momento justo, protegen y alimentan el amor día tras día. La discordia y la infidelidad son los grandes enemigos de la unión matrimonial; pero, el mayor antídoto frente a la ruptura, es el perdón. Muchas parejas fracasan porque no saben perdonar ni pedir perdón. Las crisis en los matrimonios se dan, principalmente, por cierta incapacidad en los esposos para perdonarse. Hay que saber perdonar y ser perdonados. Todo esto se realiza en un camino de permanente crecimiento. Esta forma tan particular de amor que es el matrimonio, está llamada a una constante maduración, porque en el amor no se le puede fijar un límite; siempre aumenta. Más y más constantemente bajo el impulso de la gracia divina: con más actos de amor, con actos de cariño más frecuentes, más intensos, más generosos, más tiernos, más alegres. plenamente cada día, con ayuda de la gracia divina.

