El Secretariat Interdiocesà de Catequesi ens ofereix aquesta reflexió sobre la
Pedagogia de la bondat a l’inici del Curs Catequètic.

Educar en la bondat és suscitar la capacitat de commoure’s i actuar a favor del proïsme, preparar per a la trobada bondadosa amb l’altra. Des de la Catequesi
aprenem maneres de compartir, de tenir gestos senzills, “avui per tu, demà per mi”. És la manifestació de la llavor de la bondat és el que marca la diferència que ens humanitza i dona sentit a la vida del món. La bondat és a la gènesi de l’ésser humà com una llavor que hem de plantar ja que la terra ja està preparada pel Creador. Per tal que la llavor de la bondat germini i creixi caldrà crear les condicions adequades i això és tasca de la trobada educativa, perquè la incipient bondat humana ha d’adquirir forma i educar és formar, donar forma. També a la Catequesi de la iniciació cristiana.

Si fem una mirada als esdeveniments que han passat en moments de la història trobem moltíssims fets tacats de crueltat, submissió racial i violència en les relacions humanes on es fixa com a objectiu eliminar l’altre, el contrari ideològic o el diferent a la cultura o religió. Per exemple: els grans genocidis de la humanitat, guerres, crims, violència contra les minories cristianes, etc. Processos dolorosos que esborren la llavor del significat bondadós entre les persones. S’inicia a partir d’inculcar violentament i totalitària una manera de pensar i sentir, que es concreta en l’odi a l’altre. L’ odi és un pecat capital contrari al precepte de l’Amor que Crist ens ensenyà.

En canvi, educar en la bondat és formar la persona per tal que sigui capaç de descobrir que allò que li passa a l’altra persona, l’afecta també a ell mateix. Res d’humà ens resulta aliè. Educar a la bondat és regenerar la condició d’éssers creats
per al bé, creats per amor i per a l’amor: ser pels altres – ser amb els altres – ser en comú.

La educación en la bondad ha de llegar al núcleo de la persona, es decir, en su
conciencia personal y ha de situarse en el ámbito del sentimiento de compasión y desde ahí suscitar la fuente generadora de la bondad. La bondad se concreta en llevar a cabo el esfuerzo de elevar la conciencia hacia la reflexión, la apertura, la generosidad, la disponibilidad, la gratitud, etc. para volcarnos hacia la presencia y el encuentro de cada persona con los otros. Cuando el corazón creyente vibra en clave de bondad, podemos reconocer a Jesús, el Hijo de Dios, y proclamar que en la comunidad cristiana Ha aparecido la bondad de Dios y su amor por la humanidad (Cf. Tt. 3, 14). La bondad que fluye entre nosotros puede dar lugar a un mundo en el que gobierne la sororidad (sentirse más hermanos) y la fraternidad, un mundo solidario que vive en clave evangélica. Un reto para nuestros procesos educativos: educar en la bondad y con la bondad para transformar nuestro mundo ¡Qué hermosa tarea para la catequesis, para los educadores y educadoras formar y ser cauce de bondad!

(Font: Secretariat Interdiocesà de Catequesi, Carmen Villora, 2021)