El Papa Francesc ha dedicat diverses catequesis de l’audiència general dels dimecres al tema del discerniment espiritual i comunitari. El passat gener en va dedicar una a “l’acompanyament espiritual”. Presentem aquí un breu resum:
L’acompanyament espiritual dona suport al discerniment, important per al coneixement de si mateix, aspecte que és una condició indispensable per al discerniment. Vol dir, mirar-se al mirall espiritual amb l’ajut d’un altre perquè et diu la veritat i així t’ajuda. La gràcia de Déu en nosaltres sempre actua sobre la nostra naturalesa. Donar-se a conèixer, manifestar-se si mateix a una persona que ens acompanyi en el camí de la vida. No que decideixi per nosaltres, sinó que ens acompanyi. I és que sempre ens podem trobar fràgils i pobres en les coses de l’esperit. Les persones que amb humilitat reconeixen les pròpies fragilitats són més comprensives amb els altres. Quan mirem el crucifix, Déu ha baixat precisament a la pobre fragilitat humana. Si mirem el pessebre veiem que Déu arriba en una gran fragilitat humana. Ell ha compartit la nostra fragilitat.
Explicar davant d’un altre (un mestre espiritual, un director espiritual, un acompanyament espiritual, una revisió de vida) el que hem viscut o el que estem buscant ens ajuda a aclarir-nos nosaltres mateixos, sobretot en els moments foscos, i això ens ajuda a veure d’on vénen les arrels de les foscors i superar-les.
El qui ens acompanya no substitueix el Senyor, no fa la feina en lloc de la persona acompanyada, sinó que camina al costat seu, l’anima a interpretar el que passa en el seu cor o en la consciència, el lloc per excel·lència on parla el Senyor. Per això és molt important no caminar sol. Hi ha una dita que diu. “Si vols arribar ràpidament, vés sol; si vols arribar segur, vés amb els altres”, vés acompanyat, vés amb el teu poble (inserits en una Comunitat parroquial, grups, moviments). Això és l’acompanyament espiritual.
La Virgen María es maestra de discernimiento. Habla poco, escucha mucho y guarda todas estas cosas en su corazón. Por ejemplo: ella dice, “Haced lo que él os diga”. Ella hace el gesto de señalar con el dedo hacia quién debemos dirigirnos, pues ella siempre señala a Jesús.
Sobre todo, el discernimiento es un don de Dios que hay que pedir constantemente, sin nunca suponer que somos expertos y autosuficientes. Señor danos la gracia de saber discernir en los momentos de la vida, qué he de hacer, qué debo entender y cuál es la persona que me ayude a discernir.
La voz del Señor se puede reconocer siempre, tiene un estil único, es una voz pacífica, anima y da seguridad en las dificultades. Tal como enseñan los Salmos, sus Palabras iluminan nuestros pasos, es una luz en nuestro camino.
El discernimiento tiene el objetivo de reconocer la salvación hecha por el Señor en mi vida, me recuerda que no estoy solo y que, si sigo luchando, es porque lo que está en juego es importante. El Espíritu Santo siempre está con nosotros, tanto en el discernimiento espiritual personal como en el comunitario. Hay que invocarle siempre. No dejar nunca el diálogo con el Espíritu Santo. ¡Adelante, con valentía y con alegría!
Fuente: Papa Francisco, audiencias generales, 2022-2023.
Espai sagrat
Parròquia de Sant Ramon Nonat 