El passat 15 de maig del 2026, el papa Lleó XIV va firmar la seva primera encíclica. El subtítol d’aquesta encíclica ens dóna la idea del tema: “Sobre la custòdia de la persona humana en l’era de la intel·ligència artificial”. És a dir, la intel·ligència artificial (IA) ja no és només un objecte de reflexió ètica. És una realitat que travessa ja la vida mateixa de l’Església: la comunicació, les institucions educatives, els processos doctrinals, la diplomàcia…. Al publicar una encíclica sobre la IA, Lleó XIV formula una tesi sobre l’amplitud de la sol·licitud de l’Església: la tecnologia no és una qüestió secular de la que la fe pot retirar-se sense conseqüències. És un dels àmbits en els quals es decideix què significa ser humà. La IA planteja preguntes sobre la consciència, la llibertat, la relació, la creativitat: tot allò que la tradició cristiana recull sota el concepte d’”imago Dei” (concepte teològic i filosòfic fonamental en el judaisme i el cristianisme, basat en el llibre del Gènesi, que afirma que els éssers humans foren creats a imatge i semblança del seu Creador, per tant, amb atributs espirituals i mentals, amb una moralitat, amb una dignitat sagrada i una capacitat de socialitzar-se i relacionar-se). I el títol de l’encíclica, Magnifica Humanitas, dóna a entendre que la resposta de l’Església serà d’afirmació, no pas de por: no tecnofòbia, sinó compromís amb magnificar allò que és pròpiament humà.

A lo largo del documento, el Santo Padre retoma conceptos clave de la Doctrina Social de la Iglesia y los conecta con temas actuales como la automatización, el poder tecnológico, la dignidad humana, el bien común y la construcción de una sociedad más justa y fraterna. Estos son algunos de los términos más importantes mencionados o desarrollados en la encíclica, con definiciones elaboradas únicamente a partir de lo que establece el texto: Civilización del amor -expresión retomada por León XIV para referirse a una sociedad construida desde la fraternidad, la justicia, el diálogo y el cuidado de la dignidad humana. La encíclica la relaciona con la responsabilidad compartida, la solidaridad y el uso ético de la tecnologia-, bien común, destino universal de los bienes, principio de subsidiaridad –los problemas deben resolverse primero desde las personas, las familias o las comunidades más cercanas, sin que todo quede en manos de grandes poderes o autoridades superiores-, principio de solidaridad, principio de la justícia social -el Santo Padre lo relaciona constantemente con la dignidad humana, el salario justo, la inclusión, la participación y la protección de las personas más vulnerables..-, misterio de la Encarnación, posthumanismo, ecología de la comunicación –proteger los datos personales, fortalecer el periodismo serio y los espacios de debate, así como formar a las personas en un uso crítico y responsable de las herramientas digitales-, nuevas esclavitudes, realismo político, Babel tecnològica, deshumanización, cultura del encuentro, entre otros términos….