Per què el pessebre suscita tanta sorpresa i ens commou? El pessebre manifesta la tendresa de Déu, Creador de l’univers que s’abaixa a la nostra petitesa. El do de la vida sempre és misteriós per a nosaltres i Aquell que va néixer de Maria és la font i la protecció de cada vida.

La preparació del pessebre a casa nostra ens ajuda a reviure la història que va passar a Betlem de Judà: el naixement de Jesús, el Fill de Déu fet Home de les entranyes virginals de la verge Maria. L’origen del pessebre troba la confirmació en els detalls evangèlics del naixement de Jesús a Betlem. Les Fonts franciscanes narren en detall la representació del pessebre vivent amb la gent de la població de Greccio quan sant Francesc d’Assís, la nit de Nadal de 1223, va fer una meravellosa obra d’evangelització posant el Nen Jesús en el pessebre; tothom va tornar a les seves cases plens d’alegria.

Els pobres i els senzills en el pessebre recorden que Déu es fa home per aquells que més senten la necessitat del seu amor i volen la seva proximitat. Des del pessebre emergeix clarament el missatge que no podem deixar-nos enganyar per les riqueses i per tantes propostes efímeres de felicitat. El palau d’Herodes està al fons, tancat en les seves muralles i es fa el sord a l’anunci d’alegria pel naixement del Salvador.

Naixent en el pessebre, Déu mateix inicia l’única revolució veritable que dona esperança i dignitat als desheretats, als marginats: és la revolució de l’amor, la revolució de la tendresa de Déu.

Sovint els infants i també els adults els encanta afegir altres figures al pessebre que semblen no tenir cap relació amb els relats evangèlics. Però aquesta imaginació expressa que en el món nou inaugurat per Jesús hi ha un lloc per a tot el que es veritablement humà i per a tota criatura: sigui aquell pastor, el ferrer, el forner, els músics, les dones que porten les gerres d’aigua, el mercat, els nens que juguen, els conreus, les muntanyes, els camins i les fots d’aigua amb els rierols…, tot això representa la santedat de la vida quotidiana, l’alegria de fer de manera extraordinària les coses de cada dia. Jesús comparteix amb nosaltres la seva vida divina. I a poc a poc, els camins del pessebre ens porten a la cova, on trobem les figures de Maria i de Josep que contemplen el fill prodigiós i el mostren als qui venen a visitar-lo. També s’acosten els Reis Mags en la festa de l’Epifania. Aquells savis que observant l’estrella d’orient s’havien posat en camí cap a Betlem per conèixer el Nen Jesús, el Salvador i oferir-li dons: or, encens i mirra. L’or honora la reialesa de Jesús; l’encens, la seva divinitat; la mirra, la seva santa humanitat que coneixerà l’amargor de la mort i la sepultura. El pessebre transmet la fe des de la infantesa, ens educa a contemplar Jesús, sentir i creure que Déu està amb nosaltres.

Per tot això: Gràcies Bon Déu; gràcies Nen Jesús.