“Per tal que triomfi el mal, n’hi ha prou que els bons callin”. Aquesta és una cèlebre frase de l’escriptor i filòsof irlandès del segle XVIII Edmund Burke. La frase es pot aplicar per a moltes situacions canviants en la societat, però incideix en una qüestió capital: no reaccionar, no dir res, no manifestar-se en res, restar apàtic i cohibit davant un mal, una situació injusta, una ideologia totalitària de pensament únic propiciat per determinades lleis, uns efectes devastadors com poden ser el canvi climàtic, una guerra, uns incendis forestals, un elevat cost de la vida, una manera d’educar que trenca la família i la seva l’estructura biològica de la sexualitat humana home-dona, la manca d’habitatge digne, la invasió tecnològica, la precarietat laboral, la indiferència religiosa, etc.

Com veiem el llistat es pot allargar infinitament. Moltes coses no ens quadren i les comentem entre familiars, amics o en petit comitè. Aleshores, ¿què es pot fer? Informar-se bé, crear l’esperit crític, ser més reflexius davant corrents d’opinió per trencar el pensament únic, acostumar-se a anar contracorrent com a testimoni vivent de que no tot s’hi val, denunciar les lleis que vagin contra la naturalesa humana, la família i la llei divina. En el pla de la formació tenim el magisteri de l’Església que ajuda a formar la nostra escala de valors amb principis sòlids, criteris i orientacions que responen als dubtes que puguem tenir.

Alguns estats d’opinió sempre volen manipular la societat a través dels “influencers” que s’instal·len en els mitjans de comunicació, en l’opinió pública, la política, l’educació a l’escola i a la universitat donant per bo el que no ho és, i viceversa. La ideologia de gènere, ara tan rampant i en plena arena política amb la llei “Trans”, n’és un model del que ens estem referint. ¿És que aquestes tals lleis han de ser la nostra única càtedra i el nostre únic llibre de la vida? Perque poden haver-hi lleis contraries a la llei natural i la llei divina i res del que s’imposa violentament pot durar a la llarga, com a màxim quaranta anys. A l’acció vindrà la reacció i allò que semblava “progre” esdevindrà una barbaritat; i allò que acusaven “ultraconservador” esdevindrà necessari de conservar, tal com ha succeït amb la preservació del medi ambient i el clima. Ara hem descobert que una bona ecologia és una bona economia, i viceversa.

A veces, desde la Iglesia no reaccionamos adecuadamente ante ciertas ideologías que rompen el orden social cristiano y son impuestas: tales como el consumismo, el liberalismo a ultranza, la ideología LGTB, la cultura de la muerte contraria a la vida del no nacido, como el aborto, o del final de la vida, como la eutanasia, o el ateísmo militante y revolucionario, o bien la propaganda de una civilización sin religión lo cual nos conduce a la manipulación de unos ciudadanos cada vez más débiles e ignorantes sometidos a un solo patrón cultural. El cristianismo no es una ideología, porque nos fundamentamos en la Persona de Jesucristo, pero todo cristiano es a la vez también ciudadano de este mundo y tiene su ideología. Pero no debemos sucumbir a las ideologías mundanas, a las ideas totalitarias o las ideologías materialistas con código ético utilitarista.