El dissabte dia 2 d’abril recordarem a la missa vespertina els 50 anys de la mort de qui va ser rector de la nostra Parròquia el Dr. Mn. Florenci Baucells, de l’11 de desembre de 1930 fins el 4 de febrer de 1970. Morí el 2 d’abril de 1972 -diumenge de pasqua- a la rectoria. Ara fa 50 anys. El recordem i preguem pel seu repòs etern. Està enterrat al Cementiri de Sants.

A la Placa de marbre col·locada a l’entrada de l’església hi podem llegir:

“L’HOME QUE HE CONEGUT” (semblança de Mn. Florenci escrit al Boletín Informativo del Centro San Ramon, nº 12. Collblanc. Mayo-Junio 1972). Reproduïm aquest escrit signat per Miquel Fabré i Font, maig del 1972:

«Amb Mn. Florenci, amb l’home que durant quaranta anys ha regit la parròquia de Sant Ramon Nonat, no hauré creuat més enllà de 10 paraules, des de finals de l’any 1962, en que vaig començar a freqüentar el Centre de la ma de Santiago Gil, aleshores secretari. Eren el temps de la presidència de l’inquiet Josep Vilamitjana, i del consell directiu format per homes com Duran, Curto, Centellas, Escribà, Figueroa i algun altres.

Físicament Mn. Florenci, quan el vaig conèixer, era de mitjana estatura, rodanxó i amb un semblant saludable, a desgrat d’haver complert ja els 69 anys. La seva mirada paternal desprenia afecte i jovialitat, no exempta, però, d’una certa murrieria infantil. Tot ell irradiava cordialitat, perquè era afable de natural i senzill i obstinadament amable. Recordo que, tot sovint, amb el bon desig de cercar conversa, em preguntava qui era jo o com em deia, o solia afegir a l’estreta de ma: – vostè és el senyor Fabré, oi?

Les seves continues aparicions i desaparicions d’una festa en la sala d’espectacles o d’una conversa d’entreacte en la cafeteria del Centre parroquial o d’un partit en el camp de basquet, passaven gairebé desapercebudes, donat el caire popular que sabia imprimir a tals visites, saludant, conversant o donant el seu vist i plau al moviment social dels locals del Centre. I, si del que es tractava era de pujar a l’escenari amb motiu d’homenatges, diades o aniversaris, ho feia al seu aire, de faisó casolana; puix els seus parlaments no revestien ni de solemnitat ni espectacularitat, sinó que semblaven uns comentaris a cau d’orella, impregnats, això sí, d’un humor sa, juvenil, que es desprenia del seu esperit bondadós.

El col·legi, l’església, el patronat i el centre parroquial li havien manllevat moltes hores de son, però eren el seu orgull de sacerdot que ha posat tota l’ànima en la consecució generosa d’uns fins que s’havia proposat. Aquella devoció el duia a comentar el fet de que els terrenys que suporten les edificacions, havien sigut, no feia pas massa anys “un camp de cols”; de manera que, en certa ocasió, digué: – Ara pensàveu que anava a dir que això era “un camp de cols”; doncs, no, senyor, era un “camp de naps”.

Mn. Florenci Baucells i Duran, al que podríem anomenar “l’home de Sant Ramon”, nascut el 1893 a Taradell, en la Plana de Vic. La seva mort ocorreguda, com un símbol, en la Pasqua de Resurrecció del 2 d’abril del 1972. Descansi en la pau del Senyor l’home bo».