Amb motiu del 150 aniversari en que el papa Pius IX va declarar a Sant Josep patró de l’Església Catòlica, el Papa Francesc, amb la Carta Apostòlica “Patris corde”, ha anunciat un Any especial de Sant Josep, del 8 de desembre de 2020 al 8 de desembre de 2021. En aquest any dedicat a Sant Josep, l’Espòs de la Mare de Déu i pare putatiu del nostre Senyor Jesucrist, no podem deixar de banda la profunda connexió que hi ha entre la devoció josefina i la doctrina social de l’Església, entre el Sant Patriarca i el compromís pel regne social de Crist.

La connexió entre el culte a Sant Josep i el paper de l’Església i dels catòlics en la societat ja era molt evident en l’anunci de Sant Josep com a patró de l’Església universal. Això va tenir lloc el 8 de desembre de 1870 amb el decret del beat Pius IX, després que la festa del patrocini protector de Sant Josep s’estengués a tota l’Església el 10 de setembre de 1867. La connexió entre l’anunci d’aquest Patrocini de Sant Josep i el compromís de l’Església contra les injustícies i els errors de l’època sembla molt evident en el pontificat de Pius IX i fins i tot de Lleó XIII, (1889) on s’indicava que en la devoció a Sant Josep es trobarien els remeis per a aquesta “difícil i miserable situació” en què es trobava el cristianisme de fins del segle XIX. En aquest dibuix realitzat per Lleó XIII, la Doctrina Social de l’Església esdevé com una columna segura fonamentada sobre la justícia i la caritat enfront els desafiaments de la societat i en vistes al regnat social de Crist. En Sant Josep trobem una manera de viure la família, la Sagrada Família, que uneix la història profana i la història sagrada.

León XIII hizo notar como San José era el modelo celestial tanto de los patrones como de los proletarios, ofreciendo implícitamente el modelo cristiano de vida capaz de superar la lucha entre las clases sociales en la sociedad industrial. Por tanto, es en la noble humildad de San José, hombre de linaje real -descendiente de los linajes del rey David- que se gana el pan trabajando como carpintero. Así
vemos en San José como se armoniza el trabajo manual con la dignidad del hombre que trabaja; toda una resumida lección social, según el pensamiento del Papa León XIII (1891).

Más tarde, Pío XII señaló San José como el modelo de los obreros católicos y estableció el 1 de mayo de 1955 (coincidiendo con otras reivindicaciones obreras) la fiesta litúrgica de San José Obrero, el Artesano de Nazaret. Entonces los ojos del obrero cristiano se abren en una nueva perspectiva y con una sola mirada contempla el taller de Nazaret como un medio de santificación personal en el trabajo y, a la vez, la mejora de sus condiciones (ved la encíclica Laborem exercens de Juan Pablo II). Juan Pablo II definió “la figura y misión de San José en la vida de Cristo y de la Iglesia, como depositario del misterio de Dios, al servicio de la paternidad humana, el varón justo i el marido custodio de María, es el artesano que ama su trabajo”.