Enfront la trist i immoral Llei que regula l’eutanàsia a Espanya recentment aprovada pel Congrés i que entrarà en vigor d’aquí a tres mesos, cal donar més èmfasi al valor humà, moral i mèdic de les reconegudes Cures pal·liatives. Sorprenentment aquesta alternativa no te suficient cobertura en el Sistema Nacional de Salut, mentre que l’aplicació de l’eutanàsia directe sí que en tindrà de cobertura dins el Sistema Sanitari.

Les cures pal·liatives són com “tot allò que hom pot fer quan ja no hi ha res a fer”. La cura pal.liativa és una nova manera de comprendre la malaltia d’un malalt terminal. És una branca de la medicina que cerca pal·liar els símptomes, prevenir, alleujar el dolor, proporcionar una certa qualitat de vida en un entorn favorable als tractaments dels pacients amb malalties greus que comprometen la seva vida. Asseguren el benestar del pacient i de llurs familiars que en tenen cura. Possibilita una millora emocional. Fa possible el millor tractament humà, religiós i mèdic en la fase terminal de la vida. Els seus objectius són: tenir control dels símptomes, mantenir la higiene, la hidratació i la respiració, proximitat amb els familiars, comunicació amb l’equip mèdic, recolzament psicosocial i espiritual, no causar la mort ni allargar-la desproporcionadament quan ja no hi ha esperances de millora en un termini de sis mesos o menys, evitar l’acarnissament terapèutic, seguir el procés natural de mort. Recordem que la vida és sagrada i pertany a Déu; nosaltres som administradors des del moment de la concepció fins la mort natural.

L’ambient en què s’ha de desenvolupar la vida del pacient és en un entorn de millora de qualitat de vida, de respecte, de confiança, d’amabilitat, de proximitat i afecte. En aquestes condicions d’acompanyament al final de la vida del malalt són molts els que ja no demanen el suïcidi assistit.

Son muchos los médicos que ven en los cuidados paliativos una fuente de dignidad para el final de la vida, sin tener que acudir al veneno mortífero o a la inyección fulminante con intención directa de querer la muerte del paciente. Las enfermedades más frecuentes que pueden acogerse al beneficio de los cuidados paliativos son todas las que tienen que ver con el cáncer, el sida, corazón, traumatología, enfermedades pulmonares crónicas, enfermedades renales crónicas, demencias avanzadas como el Alzheimer.

El tratamiento de los cuidados paliativos puede tener lugar en secciones especiales de los hospitales, en unidades de atención médica domiciliaria, en clínicas de atención a largo plazo. Los tratamientos más habituales de los cuidados paliativos son los encaminados a mejorar el estado del paciente hasta el último momento natural de su vida. Por eso se incluyen los medicamentos apropiados, la nutrición, la fisioterapia, la psicología, la compañía de los familiares, la atención religiosa del sacerdote con los sacramentos que fortalecen la fe, la esperanza en la vida eterna y el amor sobre todas las cosas. En definitiva: “Si no puedes curar, alivia; si no puedes aliviar, al menos consuela”. Y siempre un apoyo para despedirse de los familiares y amigos. Los cuidados paliativos no tienen ninguna reserva moral.