El mes de novembre comença amb dos dies dedicats a mirar més enllà de la vida temporal d’aquest món: el dia 1, la solemnitat de Tots Sants; i l’endemà, el dia 2, la commemoració dels Fidels Difunts.

Són dues festes molt ben relacionades i complementàries, perquè ens parlen de l’esperança cristiana de la vida per sempre. Però cadascuna té el seu sentit propi i val la pena no barrejar ni confondre’n el sentit. ¿Quin és el valor específic de cadascuna d’aquestes festes litúrgiques? Els Sants intercedeixen per nosaltres i en són un ajut; mentre que els difunts demanen el sufragi (l’ajut) de la nostra pregària davant Déu.

El dia de Tots Sants (1 de novembre) els recordem a tots i a totes, tants homes i dones de tots els temps i llocs, coneguts i desconeguts que han estat fidels al camí de l’Evangeli, i que ara són amb Déu per sempre. Aquesta festa ens anima a tenir esperança d’arribar-hi també nosaltres quan arribi la nostra hora. Per això és molt recomanable no esmentar cap nom concret a la missa, perquè en realitat només Déu sap els que gaudeixen de la seva benaurança al cel i son ells -tots sants- els que intercedeixen per nosaltres.

El dia de la Commemoració dels Fidels Difunts (2 de novembre) ens recorda aquells que ja no són amb nosaltres, i afirmem la nostra fe en la resurrecció i la vida eterna que Déu ens ha promès. També és recomanable no esmentar cap nom particular, però, per raons pastorals o bé per la dificultat en anar al cementiri, pregarem per els difunts encomanats, i sobretot aquest any de la pandèmia del covid 19.

La comprensión del ser humano que tiene el cristianismo es muy completa, pues lo entiende como un ser creado por Dios, a su imagen y semejanza, dotándolo de un cuerpo mortal y de un alma inmortal, espiritual, eterna, con inteligencia y voluntad. En el Credo afirmamos la creencia en la “resurrección de la carne” al final de los tiempos, y en la vida eterna. Esto significa que, después de la muerte, no habrá solamente vida del alma inmortal, sino que también nuestros “cuerpos mortales” volverán a tener vida, aunque no igual a la condición de debilidad y mortalidad de la vida presente.

La solemnidad de Todos los Santos, de los más conocidos y de los más desconocidos, pero que ahora forman parte de una inmensa multitud en la Comunión de los Santos formando parte de una única Iglesia: militante, Triunfante y Purgante. Es la Fiesta de los Santos más próximos a nosotros que nos ayudan, nos entienden, son felices y nos esperan en el paraíso. Ellos han ganado.

La muerte nos llegará a todos. La tristeza de la muerte se cambia en la esperanza de ir a las estancias eternas que el Señor nos prepara, en la Casa del Padre. Los justos después de su muerte vivirán para siempre con Cristo resucitado y que El los resucitará en el último día. Nosotros resucitaremos como El, con El, por El. Por el bautismo llevamos el germen pascual de la vida eterna. Pero el “cómo será” sobrepasa nuestro entendimiento y no lo podemos ni imaginar; no es accesible a la razón, solo a la fe. La participación en la Eucaristía nos da ya un anticipo de la transfiguración de nuestro cuerpo por Cristo.

Fuentes: Missa Dominical (MD) 2020/14. Catecismo de la Iglesia Católica.