LA PASQUA DE RESURRECCIÓ

És difícil aquest any parlar de la Resurrecció del Senyor. Tanmateix és el motiu de la nostra fe i confiança en la Vida plena per sempre. Moltes vegades ens adonem que en els moments crítics és quan descobrim de debò la vàlua de les persones i surt el bo o dolent de cadascú. Els deixebles de Jesús estaven espantats, tal com hem vist en els relats d’aquests dies de Setmana Santa. La tomba buida del matí omple de nous horitzons l’estat d’ànim d’aquelles dones i d’aquells homes. Maria Magdalena i les altres dones plenes de tendresa descobreixen la tomba buida. Simó Pere, acompanyat pel deixeble Joan són els que certifiquen que el Cos de Jesús en el sepulcre no hi és. ¿El cadàver de Jesús ha estat robat o ha desaparegut? Veieren i cregueren… Ells i elles varen començar el salt de la fe.

I nosaltres, moltes vegades parlem de Jesús, però li parlem a Ell? Moltes vegades reconeixem les moltes coses fantàstiques que ens ha ensenyat, però captem tot el què Ell ens vol dir? Ell és a costat nostre com el Vivent realment i sacramentalment present en l’Eucaristia, i en les nostres obres bones de misericòrdia. Necessitem la gràcia de creure enmig de la foscor del nostre moment, com aquells deixebles de Galilea.

Quan anunciem el Pregó pasqual diem: “Aquesta ni santa i poderosa allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions”. I acaba la darrera estrofa: “Que l’estel del matí en trobi encesa aquesta flama; aquell estel que mai no es pon, Crist, que tornant d’entre els morts, s’aparegué gloriós als homes com el sol en dia serè. Ell, que viu i regna pels segles dels segles. Amén”.

BONA PASQUA DE RESURRECCIÓ